Els efectes a Catalunya

La llei de l’amnistia és, en essència, l’última de les mesures per mitigar les conseqüències del desastre del 2017 que tenien a mà els successius governs progressistes dirigits per Pedro Sánchez. El PSOE i el PSC han assumit un altíssim risc polític a l’aprovar aquesta sèrie d’actes que els independentistes consideren el reconeixement de les injustícies protagonitzades per l’"Estat repressor" i els socialistes una aposta "per la reconciliació catalana". El risc continuarà viu fins a comprovar les conseqüències de la resistència dels jutges i el futur de la llei al Tribunal Constitucional.

L’etapa pal·liativa ha tingut el seu mèrit i els seus beneficiaris, tot i que no ha registrat cap avenç perceptible en la resolució del conflicte polític que la justifica, més enllà d’una sensació d’alleujament que haurà de ser confirmada en les pròximes setmanes. La coincidència del final d’aquest període amb les negociacions postelectorals a Catalunya ofereix un horitzó immediat per comprovar els efectes reals d’aquestes reparacions polítiques i judicials entre els protagonistes de la política catalana i la governació del país.

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

El 12M va donar la victòria a Illa, va advertir Puigdemont d’un canvi de tendència, va derrotar Aragonès, però va concedir a Junqueras la clau per obrir o barrar el pas a la nova època, propiciada per la negociació política establerta entre el Govern en minoria d’ERC i el Govern de PSOE i Sumar.

El president d’ERC ha exhibit col·laboració programàtica amb el Govern progressista de Sánchez des de molt abans que Puigdemont albirés la possibilitat de beneficiar-se’n personalment i les seves diferències ideològiques amb Junts són, com a mínim, tan profundes com les seves discrepàncies estratègiques en matèria sobiranista. ¿Què impedeix als republicans repetir la fórmula del Congrés al Parlament? Res, a excepció que la por d’una part d’ERC a perdre posicions secessionistes respecte de Junts s’imposi als plantejaments progressistes de Junqueras.