Dues editores al·leguen que les processen per un text sobre Vox que no van publicar

La defensa de dues executives de l’antiga Editorial Santillana –ara, després de la seva compra al grup Prisa es diu Sanoma Educación SL, grup editorial i de comunicació de capital finlandès– ha recorregut la interlocutòria que el jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, va dictar per processar –transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat– dues executives arran d’una denúcia del partit Vox.

Les diligències van ser incoades el maig del 2022 i, després de diverses pròrrogues, l’Audiència de Madrid, atenent un recurs de Sanoma, va ordenar al jutge resoldre sense més dilacions si continuava el procediment o arxivava la denúncia. La denúncia de Vox afirma que un llibre de text incorre en els delictes contra l’honor, de calúmnies i injúries a aquest partit polític.

Segons la interlocutòria del 10 de maig passat, del jutge Peinado –que investiga la denúncia de Manos Limpias contra Begoña Gómez, dona del president del Govern–, "els investigats Sanoma Educación i les investigades L. E. O. i T. G. R., en el llibre de text proposat per a l’elecció dels professors de l’edició provisional de l’assignatura Història del Món Contemporani de l’Editorial Santillana, de la col·lecció Construint Mons, es relacionava el partit polític Vox amb un partit d’herència nazi i d’extrema dreta, edició que era provisional però accessible al públic i a tot el professorat". Una d’elles és subdirectora de Ciències Socials de l’editorial i l’altra forma part del Departament d’Edicions.

Argument de la defensa

El recurs de reforma davant el jutge Peinado i subsidiari d’apel·lació davant l’Audiència de Madrid presentat per Sanoma i les dues directives apunta a la inexistència d’algun raonament en la citació de la interlocutòria –"no justifica ni tan sols indiciàriament els presumptes delictes"– però, sobretot, crida l’atenció sobre el fet que l’atribució que imputa el jutge al llibre denunciat no existeix.

"Hem de partir que el que realment apareixia en l’edició provisional del llibre esmentat no es correspon amb el que afirma la interlocutòria recorreguda". La pàgina 62 és molt útil per conèixer l’enquadrament de Vox i és en la que es basa la querella, i pertany a la secció final (Cap a l’Agenda 2030. ¿Què aprenem del passat?) de la unitat 2, i el seu contingut és analitzar l’origen dels partits polítics durant la revolució francesa i de les paraules "dreta", "esquerra", "conservador" i "progressista" per classificar-les.

Vox apareix només en el gràfic, posicionat com a partit conservador situat més a l’extrem que el Partit Popular. En cap cas hi apareix com a partit antisistema, nazi, ni res semblant. Vox no apareix ni una sola vegada citat en el text; per tant, no hi ha una sola frase que digui absolutament res sobre el querellant.

L’única menció a Vox s’inclou en un mapa, que té per títol Els resultats de l’extrema dreta en les eleccions generals als Parlaments nacionals.

Dins del sistema

En el recurs, l’empresa i les dues directives remarquen: "És a dir, el títol del mapa deixa clar l’enquadrament de Vox: és el d’un partit legal, que es pot presentar a les eleccions i que té representació parlamentària. Com es dedueix del títol, en tots aquests casos es tracta de partits legals, que operen dins dels sistemes polítics en cada país europeu, ja que tenen representació parlamentària. Per tant, enlloc es diu que Vox sigui un partit nazi o feixista, ni es diu que sigui un partit d’extrema dreta que continua amb la ideologia del moviment nazi alemany".

El recurs explica: "El terme extrema dreta s’utilitza de manera descriptiva, no valorativa. Com s’explica en el mateix llibre de text (p. 62), és una denominació posicional, que situa els partits en una escala des del centre fins als extrems, tant en el que convencionalment es denomina dreta com esquerra. És la manera més comuna de referir-se a aquest tipus de partits polítics en l’esfera pública, i molts historiadors i politicòlegs així ho defensen. El mapa, únic lloc en què es menciona Vox, procedeix d’una font completament fiable, la prestigiosa revista Política Exterior, número 188, que els meus mandants no han alterat ni modificat de cap manera".

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

El recurs qüestiona també el presumpte delicte d’injúries. "En cap moment es podrà considerar greu el que es recull en el llibre de text provisional, ja que ni tenen coneixement de la seva falsedat ni es va fer amb temerari menyspreu de la veritat. Les dades van ser degudament contrastades, i provenen d’una font fiable com és la prestigiosa revista abans esmentada, i el text va ser realitzat per una persona que tenia amplis coneixements històrics".

Els processats –empresa i executives– sol·liciten, per tant, el sobreseïment lliure al jutge i, en cas que el denegui, a l’Audiència de Madrid.