El Cercle demana a Sánchez reformar "urgentment" el model de finançament

Segons ell, la clau mestra del nou sistema ha de recaure en la capacitat financera suficient i la corresponsabilitat en ingressos i despeses i la capacitat normativa i recaptatòria de les comunitats. Va recordar que aquesta era la proposta del Cercle del 2018 i que "avui guanya vigència". El model, a més, hauria de comptar "amb un mínim nivell de solidaritat taxada i transparent i un principi d’ordinalitat" que tingui en compte el cost de la vida.

Guardiola va recordar el "moment transcendent" que viuen Catalunya i Espanya. I va assenyalar que les eleccions van deixar l’independentisme sense majoria i van proporcionar una victòria al PSC. "L’escenari està molt fragmentat, però aconseguir un acord no ha de ser impossible". Per això, va reiterar la seva crida a "la transversalitat i al pacte".

En el seu discurs, va afirmar que Catalunya hauria d’aprofundir en un procés de normalització després del 12M després de moments "convulsos i dolorosos". Després d’agrair l’aposta per l’amnistia per girar full, va afegir que al Cercle li hauria agradat "que es tramités de manera més pausada", alhora que haguessin preferit "veure una actitud més mesurada i discreta per alguns dels beneficiaris" de la mesura de gràcia.

Guardiola, que va destacar la "gran crispació" a què es veu sotmesa l’acció de govern, va remarcar "la valentia a l’hora de prendre decisions". I aquesta "mostra de coratge" és la que reclamen que s’apliqui per a la reforma del sistema de finançament autonòmic. Segons el president del Cercle, la proposta "és ambiciosa però és possible i generalitzable al conjunt de comunitats".

Ni bloqueig ni repetició

"Tots els camins passen per Salvador Illa i tots els camins porten a Salvador Illa". Amb aquesta afirmació, el president del Govern, Pedro Sánchez, va mirar de respondre a la pregunta que va monopolitzar els grupets de la clausura de la reunió anual del Cercle d’Economia: la de si resoldrà o no la governabilitat de Catalunya. No només va advertir que no pot tenir cabuda el bloqueig i la repetició electoral, sinó que va deixar clar que no concep cap altre escenari que no sigui que el líder del PSC es converteixi en el pròxim president de la Generalitat i encapçali una nova etapa en què serà protagonista "la millora" del model de finançament. Un missatge que sintonitza amb el pla esbossat per Illa, a qui va mirar d’aplanar el terreny.

¿I de la mà de qui? Sánchez va deixar clar que el Govern es decidirà en territori català i al marge dels interessos de la Moncloa. És a dir, que no farà claudicar el PSC –com li reclama Carles Puigdemont– i que, per tant, no sacrificarà la presidència de la Generalitat per més que els independentistes –principalment Junts– amenacin de desestabilitzar la legislatura espanyola. "El Govern es decidirà a Catalunya i obeirà als interessos, necessitats i demandes de la societat catalana", va proclamar.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Dit això, i sabent que Illa ha d’encarar un complex pacte per aconseguir el seu objectiu, va aprofitar l’ocasió per llançar una picada d’ullet a ERC, que mira de recompondre’s del xoc de la clatellada en les catalanes del 12 de maig i que després de les europees entrarà en una frase d’interinitat en els seus lideratges. "Des de la distància, vull reconèixer el treball de cooperació d’ERC i amb Pere Aragonès", va deixar caure en ple context de negociacions entre bambolines i a l’ombra de la campanya de les europees. La suma de socialistes amb republicans i Comuns arriba als 68 escons justos per a la majoria absoluta.

Per donar un cop de mà a aquesta aritmètica, el president es va comprometre a complir tot el pactat amb l’actual Govern en funcions: va enumerar des de la condonació del deute a traspassos competencials, també "més i millor finançament" –sense entrar en la concreció de detalls– dins del marc de l’Estatut, més inversió en infraestructures i el "respecte" per la història, la llengua i la cultura catalanes. Tots aquests compromisos formen part del pacte que els republicans van acordar a canvi de la investidura de Sánchez a la tardor i estan vinculats –tot i que amb ambició i accent diferent– a les seves condicions per teixir aliances; deixant fora, això sí, el referèndum d’autodeterminació i un sistema de repartiment de recursos que surti del règim comú..