El camp espanyol mira a Europa

Moltes de les reivindicacions són compartides també amb les dels seus homòlegs polonesos, francesos i belgues. Des del començament de les protestes, el camp espanyol demana la flexibilització i simplificació de la Política Agrària Comuna (PAC) per reduir la burocràcia. Es la principal demanda elevada a Brussel·les. També demana acabar amb la competència deslleial d’importacions mitjançant la imposició de més controls, la reciprocitat de les condicions de producció, com l’ús dels productes fitosanitaris, i revisar o no renovar acords comercials amb grans competidors, com Nova Zelanda i l’Índia. De tots ells, l’acord Mercosur-UE és el blanc dels agricultors.

L’HORTA D’EUROPA, davant d’una decisió crucial.

Són les sis del matí i el bullici del Camp de Cartagena és inconfusible. Està immers en la campanya de la recollida de la patata i l’únic que importa és l’ordre i la productivitat de la recol·lecció. La mateixa premissa que regeix el cultiu dels tubercles al costat del mar Menor és extrapolable al préssec a Cieza i als plàtans a les Canàries. Les eleccions s’acosten i alguns dels problemes centrals pels quals s’han estat manifestant des de començaments d’any s’han solucionat o potser estan a mig camí de resoldre’s. D’altres, com la competència deslleial per part de tercers països, sí que porten de cap els agricultors.

A Múrcia, l’anomenada horta d’Europa, s’exporta el 18,3% del total nacional de fruites i hortalisses, malgrat que únicament ocupa el 2,1% de la superfície d’Espanya. Andalusia, amb Almeria al capdavant, i el País Valencià lideren una classificació que pràcticament copen, ja que la suma de les tres autonomies supera els 14.000 milions d’euros dels gairebé 16.900 que es van exportar el 2023.

El sector també reclama la reforma de l’assegurança agrària i un augment dels costos de producció. La pilota és a la teulada dels votants.

Les dades, que estan recollides en l’informe de l’agrupació de productors exportadors Fepex, també deixen una altra lectura: entre 2019 i l’últim any, temps de la legislatura al Parlament Europeu, s’han reduït un 16,6% les tones d’exportació, tot i que a nivell econòmic han crescut un 22,4%.

I tot això malgrat les traves burocràtiques, el canvi climàtic i la sequera prolongada que viu el l’est espanyol. La sensació és que l’Eurocambra els queda lluny, com assegura Santiago Pérez, productor de Cartagena: "Les polítiques dels últims anys van encaminades a desmantellar la producció comunitària davant de països tercers".

Amb rotunditat, afirma que anirà a votar el 9J i demana igualtat de condicions amb els productors extracomunitaris: "Que se’ls demani el mateix que se’ns exigeix a nosaltres. No només a nivell fitosanitari, sinó també en drets laborals i d’implicació social i mediambiental. I si no van en aquestes línies, que no comptin amb el meu vot ni amb el dels agricultors".

Diversos moviments, com el del 6F i el de SOS Rural, van jugar amb la idea de presentar-se a aquestes eleccions, però finalment van desistir. Sí que ho ha fet Soberanía Alimentaria Española, que es cataloga com un partit polític fora de l’eix esquerra-dreta i que arribarà a Europa perquè les polítiques agroalimentàries calin en els grans partits, com ja fan altres formacions, com les ecologistes.

Això és el que explica l’asturià Alexis Codesal, cap de llista d’aquest partit: "No podem garantir el canvi, però sí que se’n parlarà". Aposten per l’ús d’aranzels, perquè són l’única eina que té Europa per privilegiar els agricultors comunitaris davant la competència deslleial de tercers països. Remarquen que no hi ha membres de cap parti,t ni polítics professionals: només són agricultors, ramaders, pescadors i caçadors que volen canviar les coses amb veu pròpia a Brussel·les. J. ANTONIO SÁNCHEZ

Un mar d’oliveres sota l’ombra de Brussel·les.

Els oliverers andalusos continuen mirant al cel malgrat que la primavera ha trencat la sequera meteorològica més llarga des de 1961. La falta d’aigua i l’augment de les temperatures van provocar que les dues últimes campanyes fossin excepcionalment baixes i que els preus arribessin a màxims històrics. Els oliverers, com la resta d’agricultors i ramaders, han protagonitzat mobilitzacions des d’inicis d’any en les quals la reduïda collita i l’increment dels costos de producció, sumats a l’aplicació de la nova PAC i l’augment de la càrrega administrativa, van ser els detonants principals.

Per això, les eleccions europees es contemplen amb una certa incertesa, però també com una oportunitat per mirar de reforçar la importància agroramadera i de l’oli en l’agenda comunitària. Com ressalta Asaja, no és poc el que es juguen els agricultors en el pròxim mandat.

Brussel·les haurà d’abordar el nou marc financer plurianual per al període 2027-2033, la reforma de la PAC post 2027 i la revisió de l’actual PAC. En aquest aspecte, partits com el PSOE incideixen en la importància de treballar per una agricultura rendible i sostenible, amb un pressupost adequat de la PAC i més flexibilització en la seva aplicació, sense oblidar-se de donar més suport als oliverars de muntanya i l’aplicació de clàusules mirall amb tercers països, afirma Ana Romero, secretària d’Agricultura en l’executiva federal del PSOE.

El PP defensa la necessitat d’impulsar una ampliació, modernització i millora dels regadius per promoure l’estabilització dels preus, que han causat una caiguda de fins a un 30% del consum d’oli entre els espanyols, i evitar la pèrdua de competitivitat.

Precisament, segons el president del Consell Sectorial d’Oli de Cooperatives Agroalimentàries, Rafael Sánchez de Puerta, és "essencial" dotar de més regadiu algunes províncies andaluses a causa de la pèrdua de competitivitat en comparació amb d’altres que han avançat a la superfície.

Qualsevol decisió que s’adopti pot tenir conseqüències milionàries en un sector en el qual Espanya és líder mundial en superfície, producció i comerç exterior. El nostre país produeix el 70% de l’oli de la UE i el 45% del món, en lidera la investigació, dona feina a més de 350.000 agricultors i genera més de 32 milions de jornals cada any, molts d’ells per a població immigrant que està alleujant la falta de mà d’obra que existeix, sobretot en oliverars d’alta pendent.

Malgrat ser el líder mundial (amb Jaén i Còrdova com a principals províncies), el sector es veu igualment sotmès periòdicament a una enorme oscil·lació de preus, com ha passat en les dues últimes campanyes, fins a marcar un rècord històric el gener del 2024. La cotització ha seguit una tendència alcista des de la campanya 2019-2020, i l’exercici 2022-2023 s’ha tancat amb un valor mitjà de 5,67 euros per quilogram. En l’actual collita, el preu mitjà ascendeix a 7,56 euros per quilo, amb una pujada del 115,7% del verge extra respecte a la mitjana de les quatre campanyes anteriors. FRANCISCO EXPÓSITO

EL GRANER ESPANYOL, atent a les borses.

Zamora va presenciar la primera manifestació d’agricultors i ramaders celebrada a Espanya com a resultat de les protestes convocades en tota la Unió Europea. El 30 de gener del2024, un petit pilot de tot just 20 tractors va transitar pels carrers de la capital a la vora del Duero. Aquella va ser la primera dels centenars de manifestacions que, durant mesos, van anar omplint el país.

La fúria que va saltar des de França fins a la petita Zamora va córrer com la pólvora per la resta de Castella i Lleó: els professionals s’organitzaven a través de dotzenes de grups de WhatsApp, al marge de les organitzacions professionals agràries, i fins i tot van anar contra alguns organismes, com les llotges agropecuàries. A Zamora, la llotja va cotitzar per última vegada el 27 de febrer després d’haver sigut assetjada per agricultors cerealistes que denunciaven que allà es marcava el preu més baix d’Espanya, una cotització que els generava pèrdues de fins a cent euros per tona en el cas de l’ordi.

Dotze setmanes després, mentre la taula de negociació de Zamora es manté inactiva, les províncies de Valladolid i Palència han fundat una llotja conjunta, un projecte que vol marcar un preu de referència en la producció de cereals a Castella i Lleó. Les dues províncies –que sumen un terç de la producció cerealista de la regió– no disposaven de llotja fins llavors, "però el cereal es venia igual", segons assenyala el líder de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) a Castella i Lleó, Lorenzo Ribera, sobre un organisme que marca preus orientatius. Segons el seu parer, el que passarà a les butxaques dels agricultors es decideix a les borses de París i Chicago, on el preu del cereal ja ha començat a pujar, un augment que s’haurà de traslladar al mercat regional en les pròximes setmanes: l’encariment es va produir per la mala collita del blat de moro al Brasil i per les onades de calor a Rússia, els efectes de les quals podrien començar a notar-se el mes vinent.

El mal tràngol dels productors internacionals podria beneficiar el camp local, on es podrien tornar a produir els set milions de tones de gra per als quals Castella i Lleó està preparada, més del doble de la campanya passada, quan la sequera i els elevats costos van dessagnar una comunitat que només va collir tres milions de cereal: "Les coses no han sigut fàcils aquest últim any, però les perspectives són radicalment millors".

Malgrat el bon auguri, el sector segueix en declivi, especialment en la ramaderia extensiva, l’altra de les potes històriques del camp de Castella i Lleó: l’ofici de pastor s’ha substituït gradualment per granges d’engreix industrials d’integració a causa de la duresa d’un treball que cada vegada és menys rendible. Castella i Lleó ha perdut 1.500 granges de bestiar extensiu en els últims 15 anys mentre que ha guanyat 100.000 animals més. Abandonar el camp extensiu no s’explica només per un motiu econòmic: els llops desgasten els ramaders, que pateixen atacs al seu bestiar cada dia des que es va prohibir caçar-los al nord del Duero el 2021. Des d’aleshores, el nombre d’animals morts s’ha incrementat en un 33% el 2023, any en què es van registrar 3.558 atacs, un fenomen que creix a un ritme molt superior al de les incorporacions de joves al camp. Castella i Lleó ha incorporat 766 joves professionals el 2023, una nova generació que té com a repte quedar-se en el sector més enllà dels cinc anys obligatoris. IRENE BARAHONA

Auge de partits ruralistes, Mercosur i la PAC .

Comença la licitació per captar el vot rural. La revolta agrícola europea de principis d’any va deixar clar que hi ha un calador clau de vots en el camp i gent molt mobilitzada. El vot en els districtes més rurals de la Unió sembla que s’inclinen cap als partits d’ultradreta, segons una anàlisi elaborada pel consorci de periodistes Investigate Europe. Part d’aquests sufragis es preveu que contribueixin a l’auge dels dos principals grups amb partits ultres a Europa, Conservadors i Reformistes i Identitat i Democràcia. La llista del PSOE la lidera la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que domina aquests temes. El PP ha nomenat Carmen Crespo (la consellera andalusa d’Agricultura) com a número dos. Vox i els seus aliats van recolzar les protestes agrícoles.

També serà la Comissió l’encarregada de negociar la pròxima PAC. L’actual venç el 2029, però es preveu que la pròxima Comissió comenci a negociar-la des del 2027. En joc hi ha prop de 60.000 milions d’euros, dels quals 1.200 són nets per a Espanya. Aproximadament el 65% dels diners són ajudes directes, per exemple, en funció del nombre d’animals i hectàrees de cultiu.

Notícies relacionades

El màrtir falsari de la llibertat d’expressió

El germà de Sánchez, un altre cop al centre de la tempesta política

El segon pilar és el desenvolupament rural amb programes a nivell nacional o regional. Aquest altre import està vinculat a complir certes obligacions. Normalment serveix per modernitzar l’economia agrícola. Ara les ajudes estan especialment vinculades al medi ambient. També hi ha molts més diners ara per als joves agricultors.

Pel que fa als acords comercials, també controvertits, està pendent de resolució l’UE-Mercosur (Argentina, el Brasil, Paraguai, Uruguai). França ha estat evitant la firma d’un text. París creu que pot afectar negativament els seus agricultors i ramaders, i l’auge del partit cada vegada més ruralista de Marine Le Pen va fer que el president, Emmanuel Macron, dinamités les opcions de poder-lo tancar. L’acord suposa l’eliminació progressiva dels aranzels que s’apliquen a un gran nombre de productes agroalimentaris europeus. Espanya està especialment interessada en l’oli d’oliva, vi, fruites i hortalisses i porcí. MARIO SAAVEDRA