Escenes de la Generalitat

En tota escenografia, la il·luminació és fonamental. Per això Maura demanava llum i taquígrafs per a la vida pública. Aleshores els fake eren molt rudimentaris però els trucs eren els mateixos, les bambolines, l’equívoc, apujar i abaixar el teló, de la comèdia d’equívocs a l’escenografia virtual d’un concert de hip-hop. Part del públic es demana què pot donar Salvador Illa a ERC a fi de tenir el seu suport d’investidura. Altres espectadors voldrien saber quines exigències pot fer Carles Puigdemont a Pedro Sánchez. Per a l’escenari de la Generalitat, els dos obstacles d’Illa poden ser Puigdemont i Sánchez.

Tret que Sánchez estigui disposat a un remake de la fotografia del secretari d’organització del PSOE i Puigdemont en un ambigú de Brussel·les, l’actual buit de poder a la Generalitat no l’ocuparà l’home que va fugir d’Espanya per no assumir les responsabilitats davant la justícia. Entrarien en pausa l’aventurisme de Puigdemont i la unilateralitat enfrontada a l’ordre constitucional.

Junts i ERC han competit pel populisme de separació encara que pretenguin que el nacionalisme català és més europeista que l’Espanya que espolia Catalunya. És una qüestió d’identitat suprema i particularista. Difícilment es pot negar l’existència d’identitats però una altra cosa són les polítiques identitàries que amb els successius presidents de la Generalitat han prevalgut sobre el deure de governar per a tots els ciutadans de Catalunya. El procés ha frustrat les expectatives il·lusòries que va generar sense fer el càlcul de la fatiga i la decepció que podien provocar.

Com una qüestió accessòria, queda ja per a la sessió de mitjanit anar posant a punt les institucions, deslliurar-les de la hiperinflació partidista, de la inèrcia del curt termini i la permanència dels estereotips identitaris. Ara es tracta de serveis sanitaris, escola d’excel·lència, trens, plans hidràulics, inversió estrangera.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Però els tramoistes i no els actors són els qui acaparen l’escenari. No interessa massa si el nou Parlament serà o no més vital i versemblant ni quines reformes poden iniciar-se des de la Generalitat. Segueix al marge del bloc mediàtic processista l’opinió dels qui han votat una altra cosa o s’han abstingut.

És decisiu que l’àrea metropolitana de Barcelona s’hagi expressat amb tanta claredat encara que farà falta un temps per saber qui governarà a Catalunya. Tot el que pugui passar en l’intermedi depèn de si s’opta per la reestrena o per contractar un nou càsting.