El 9J, amb l’amnistia camí del ‘BOE’

La llei d’amnistia va entrar al Senat el 19 de març del 2024 i després del termini màxim de dos mesos pràcticament esgotat per la majoria absoluta del PP ha sortit ara per "refrescar" la seva existència en les eleccions europees. Fonts consultades sobre la possibilitat de convocar aquest ple després de les eleccions, tenint en compte el seu impacte indubtable en els nou dies següents de campanya, entre el 30 de maig i el dissabte 8 de juny, jornada de reflexió, han apuntat que no es contempla aquesta possibilitat.

El PP, que tenia fins al 16 de maig per exercir el seu veto a llei, va decidir, tenint en compte la seva repercussió en les eleccions de Catalunya, en plena campanya electoral, escenificar el veto després dels comicis. Precisament, l’amnistia tornarà a adquirir vida real i portada de tots els mitjans de comunicació el 30 de maig, reforçant la campanya del PP en contra a partir del 23, dia en què s’obre la campanya a Brussel·les amb el debat dels caps de llista dels grups polítics.

Al no fixar la votació després del 9J, el PSOE, doncs, toparà de cara amb l’aprovació de la llei d’amnistia el 30 de maig. Amb tot, segons fonts socialistes, es refresca l’amnistia, sí, però també els resultats d’Illa i el reforçament de Pedro Sánchez a l’aconseguir la pèrdua de majoria del bloc independentista amb considerables pèrdues de vots i escons.

Amb tot, el PP ha hagut de desfer el camí iniciat a l’aconseguir els grans titulars dels mitjans sobre l’amnistia com a motiu d’un conflicte institucional "històric" a Espanya –així es va vendre i així es va comprar– entre el Senat i el Congrés que portaria al Tribunal Constitucional. El ple del Senat així ho va votar i va sol·licitar la Mesa del Senat. Però, a l’exercir el veto ahir, el PP es va fer enrere, com, d’altra banda, ja havia insinuat.

No hi haurà plantejament de conflicte històric entre el Senat i el Congrés. El PP ha decidit honrar retrospectivament la definició de l’actual Tribunal Constitucional (TC) que va difondre el diputat, precipitadament convertit en "expert oncòleg", Esteban González Pons, el 23 de gener del 2024, quan va explicar que el TC "és un càncer per a l’estat de dret", unes paraules que ell, vicesecretari general institucional del PP, va considerar, després de proferir-les, una "comparació que no és afortunada". En aquella compareixença al Círculo Ecuestre de Barcelona, va dir que el PP es plantejava deixar de presentar recursos per impedir al TC la possibilitat de canviar la Constitució".

Segons l’article 91 de la Constitució, "el Rei sancionarà en el termini de 15 dies les lleis aprovades per les Corts Generals, i les promulgarà i ordenarà que es publiquin immediatament". És a dir: la llei d’amnistia, lliure del veto del Senat el 30 de maig, arribarà a les mans de Sánchez, que la cursarà al rei per sancionar-la en 15 dies. Amb tot, podria teòricament estar publicada al BOE abans del 9 de juny.

La tornada

La data de publicació és rellevant per al procés d’execució de la llei d’amnistia i el retorn d’aquells polítics que estan fora d’Espanya, especialment l’encara candidat a president de la Generalitat, després de perdre les eleccions, Carles Puigdemont. Aquest espera amb expectació una de les conseqüències de l’aplicació de la llei d’amnistia: l’anul·lació de l’ordre de detenció nacional que segueix vigent al Suprem sobre l’expresident per delicte de desobediència i malversació de cabals públics. Aquesta decisió del magistrat instructor, Pablo Llarena, conduirà a concloure el sumari en el qual Puigdemont ha sigut declarat en rebel·lia, i a sol·licitar l’arxivament a la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem.

La Sala decidirà també si decideix elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb els seus previsibles dubtes sobre la legalitat de l’amnistia. O si presenta una qüestió d’inconstitucionalitat de la llei davant el Constitucional.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Però si optés pels dos recursos, la Sala Segona sap que el TC es pronunciarà sobre un recurs d’inconstitucionalitat sobre la llei d’amnistia sempre després que ho faci el TJUE. El PP presentarà un recurs d’inconstitucionalitat per al qual disposarà, a partir del dia de juny en què el BOE publiqui la llei, d’un termini de tres mesos. És previsible que l’elevi al TC el tercer trimestre del 2024. I no serà fins a 10 o 12 mesos després, en tot cas abans de finals del 2025, que el TC podria pronunciar-se sobre aquest recurs d’inconstitucionalitat.

El pols polític, doncs, s’accelera amb la publicació de la llei, un pols en el qual el retorn a Espanya de Puigdemont serà una peça estel·lar de cara a la votació d’investidura (si no es produeix la improbable repetició electoral), en què aspira a falta de majoria absoluta reunir més sís que nos respecte al guanyador de les eleccions en escons i vot popular, el socialista Salvador Illa.