A la caça del vot convergent

Pescar entre els indecisos i, també, entre els desemparats. Qualsevol bossa de votants compta en la recta final d’una contesa electoral, més encara si l’apel·lació és a compte del rival polític. Això és el que estan fent en els últims dies de campanya tant ERC com el PSC, conscients que existeix una bossa de ciutadans que simpatitzaven amb l’extinta CiU que continua sentint-se òrfena quan miren a Carles Puigdemont, per més que tant Jordi Pujol com Artur Mas li hagin exhibit el seu suport. El pastís existeix, així que Pere Aragonès i Salvador Illa aspiren a emportar-se’n un tros. El protagonisme de Carles Campuzano o de Josep Lluís Trapero respon a aquesta lògica.

Això explica els manifestos, anuncis, articles i fotografies que han circulat recentment. Per exemple, ERC va començar a la precampanya reclutant el suport de l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, peça clau dels gabinets de Mas entre el 2010 i el 2015. Va ser un suport inequívoc que el va portar a afirmar que la Generalitat ha de mantenir un president amb el "tarannà" d’Aragonès.

No ha sigut l’única picada d’ullet d’ERC a aquest votant convergent. Un altre moviment va ser incorporar en un lloc destacat de la candidatura, el setè per Barcelona, Campuzano, que durant dues dècades va ser diputat de CiU al Congrés. Aquest, al seu torn, ha reclutat diverses personalitats de l’entorn convergent perquè impulsessin una declaració de suport a l’actual Govern, amb noms com el de Montserrat Candini, exalcaldessa de Calella i exdiputada de CiU; Antoni Bayona, lletrat del Parlament; David Font, alcalde de Gironella, i Maria Victòria Forns, exdiputada de CiU.

Dimecres passat, ERC va organitzar un acte per reivindicar la seva transversalitat com a partit acollint membres de l’extinta CiU i també d’altres espais polítics com el PSC –Joan Ignasi Elena i Quim Nadal– i l’òrbita d’ICV i Podem –Elisenda Alamany–. A primera fila hi havia Campuzano. També va acudir el periodista Francesc-Marc Álvaro, fitxat en les passades eleccions generals amb el mateix objectiu: seduir l’electorat convergent.

Per la seva banda, el PSC ja compta amb una aliança consolidada amb Units per Avançar, partit forjat per dirigents de l’extinta Unió i liderat per Ramon Espadaler. Dimarts passat, Illa va fer pública una fotografia passejant amb Miquel Roca, un dels pares de la Constitució i fundador de Convergència. I a la nit, en el debat de TV3, va deixar caure a plom vorejant la mitjanit que si ell era president restituiria Josep Lluís Trapero i el situaria com a director general dels Mossos. Aquest fitxatge té al darrere una relació cultivada durant tres anys amb també l’exconseller Miquel Sàmper, que va trencar el carnet de Junts quan Puigdemont va donar l’ordre de votar en contra en el primer round al Congrés de la llei d’amnistia.

La figura de Jordi Pujol

Notícies relacionades

Lluís Llach es converteix finalment en el nou president de l’ANC

Els incentius del suport a Sánchez

Aquest dimecres, Sàmper se sumava al manifest a favor d’Illa promogut per un centenar de membres de la societat civil, així com l’exconseller Santi Vila, que ja fa anys que flirteja amb l’actual cúpula socialista. Els dos ja van acudir a la conferència a Drassanes que va fer el candidat del PSC just abans de l’inici de la campanya i a la qual també es van apuntar l’exconsellera Meritxell Ruiz, així com l’exdiputat Jordi Xuclà i el president del PDECat, David Bonvehí, tots procedents de les files convergents.

Per si no fos prou, Illa reivindica en els seus mítings la primera gran transformació de Catalunya amb Pujol al capdavant de la Generalitat. Poc li importa que l’expresident hagi anunciat el seu vot a favor de Puigdemont. Per al candidat del PSC, és útil evocar aquest llegat per aconseguir el seu objectiu: que aquest votant moderat aposti per ell com a garant de l’estabilitat en un nou cicle sense procés, dins del carril de la legalitat i amb la gestió i el finançament per bandera. Tots ells pilars de la CiU d’abans, que fins i tot troba més que picades d’ullet en el programa electoral dels socialistes amb el suport explícit a grans infraestructures com l’ampliació de l’aeroport i el quart cinturó.