Donald Trump i el ‘Sálvame’ diari

Els apocalíptics de la comunicació sempre confonen l’atenció amb la influència. Mirar la televisió mai va tenir els efectes conductistes de què avisaven els experts. Si la petita pantalla anunciava a so de bombo i platerets que l’IPC havia pujat poc però el pa estava pels núvols, els soferts espectadors no dubtaven de quina era la realitat. Comença a passar una cosa similar amb les xarxes socials. Per molt que Trump faci gracietes insultant al mateix temps tots els expresidents, tots els mitjans que no controla i els aiatol·làs, la realitat s’imposa. Els aranzels no han portat fàbriques ni han creat milions de llocs de treball, més aviat les inversions estan paralitzades per la falta de mà d’obra com a conseqüència del tancament de fronteres i els preus pugen al mateix ritme que el petroli. Trump, com Sánchez posant-se dilluns passat la samarreta amb el 22 o Feijóo llançant exabruptes cada dimecres aconsegueixen èxit a les xarxes. Però estan cometent el mateix error que vam cometre els mitjans d’informació al confondre els algoritmes amb els ciutadans. A diferència del que pensen els seus detractors, els algoritmes de les xarxes no controlen ni pretenen controlar conductes, només busquen captar l’atenció. I al final pots ser el més seguit del planeta i el menys votat. Com tants mitjans vam voler ser els més clicats i ens vam oblidar de ser els més llegits.