Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Seria fàcil perdre’s en les múltiples crides a les urnes aquest any: després de les eleccions ja celebrades a Galícia i Euskadi, ara queden les catalanes, el 12 de maig, i les europees, el 9 de juny. Espanya viu en una campanya permanent i Dolors Montserrat ho experimentarà més que ningú els pròxims dies.

Fa setmanes que l’actual eurodiputada està bolcada en els comicis catalans com a cap de campanya (amb Alejandro Fernández com a candidat) i, alhora que té lloc tot això, segons fonts populars, serà proclamada en els pròxims dies número u de la llista per a les europees. Va quedar patent durant dies que Fernández no era el cap de cartell desitjat per Alberto Núñez Feijóo. Ell volia que Montserrat ocupés aquest lloc, tot i que ella li va demanar continuar a Brussel·les, on es troba des del 2019. Feijóo va cedir, tot i que li va reclamar que es fes càrrec de la campanya i s’entengués amb Fernández, una manera de cosir el partit per dins.

Aquesta conjugació de dos perfils polítics molt diferents (Montserrat, més moderada, i Fernández, ayusista, més combatiu en la forma i en el fons) és el que vol exhibir el líder del PP en aquesta campanya de les catalanes que comença aquest divendres i que seran per a ell més importants del que s’esperava després de l’ajustat resultat a Euskadi i els dubtes sobre si allà s’ha fet la millor campanya: a pilota passada, uns diuen que caldria haver parlat més d’ETA i Bildu; altres dirigents, sobretot a Génova, consideren que, en cas d’haver-ho fet, s’hauria donat més oxigen a Vox.

Notícies relacionades

El Govern d’Illa insisteix que l’ordinalitat i la gestió de l’IRPF són «fonamentals» en el nou finançament a l’espera de Montero

El Govern rebaixa l’alça de quotes als autònoms arran del rebuig del pla inicial

Les dues ànimes

A Catalunya, Feijóo ja va pensar fa setmanes que seria bo fer un tàndem i aquesta solució arriba en un moment oportú. La parella Fernández-Montserrat pot representar les dues ànimes i arribar a una àmplia forquilla d’electors, des del centre fins a l’extrema dreta.