Illa diu que va veure una vegada Koldo i nega que Sanitat comprés res a la trama

Les seves paraules davant la comissió que investiga els contractes firmats en la pandèmia van ser acompanyades d’un document en el qual assegurava que "el Ministeri de Sanitat va adjudicar, entre el 20 de març i el 10 d’abril del 2020, 28 contractes de subministrament de mascaretes i altre material de protecció per un import acumulat de més de 750 milions d’euros". "I tots ells a preus molt competitius als mercats", va afegir.

El líder dels socialistes catalans va emmarcar l’adquisició en la necessitat d’adquirir material de protecció. "El mercat estava trencat i vam fer el millor que vam poder", va asseverar per respondre a la portaveu de Sumar, Aina Vidal, que va precedir Gabriel Rufián, d’ERC, que es va centrar en com es va poder contractar el "xòfer" de l’exministre José Luis Ábalos, amb referència a Koldo. Illa es va escapolir negant haver fet contractes des del seu departament i remetent la pregunta "a qui el va contractar".

El seu cap de Gabinet

Alhora, en la comissió d’investigació del Senat, el que va ser cap de Gabinet d’Illa entre l’1 de setembre del 2020 i el 26 de gener del 2021, Víctor Francos, va reconèixer tres trobades amb García. En concret, va explicar que el ministre de Sanitat el va avisar que Koldo li trucaria. Després d’aquesta conversa telefònica, Francos va dir que es va produir una reunió al seu despatx amb García: "El vaig rebre i tal com el vaig rebre li vaig dir el que li dèiem a tothom, que tot se centralitzava a la central de compres, que era on es podien avaluar els preus, les qualitats, i que es complissin tots els requisits". L’exassessor d’Ábalos va tornar a insistir temps després i Francos s’hi va reunir un dissabte en una cafeteria. "Em va tornar a dir que tenia material i se li va dir el mateix i fins aquí", va assegurar. A més, va explicar que García va intentar donar-li documentació en les dues ocasions, però que no la va agafar. Davant les preguntes dels senadors sobre si no li va sorprendre l’actitud de García, Francos va apuntar que en aquelles setmanes hi va haver molta gent que es va posar en contacte amb el ministeri per oferir material sanitari.

La tercera ocasió en què es van veure va ser durant un àpat amb dos joves d’una empresa, la qual no recorda Francos, que oferien un software per evitar la ruptura d’estoc farmacèutic. "No va tenir res a veure amb mascaretes ni res semblant", va sentenciar. Francos va dir que no tenia res a veure amb les contractacions que realitzava el ministeri i que no estava al corrent d’aquestes.

Els contractes de la pandèmia

Sobre els contractes realitzats durant la pandèmia, l’exministre va explicar que "gran part d’aquestes adquisicions van ser finançades per un fons especial dotat inicialment de 1.000 milions aprovat pel Consell de Ministres del 12 de març del 2020, que va anar ampliant-se en vista de les necessitats que van anar apareixent. D’aquests 1.000 milions, 300 es van transferir directament a les comunitats, mentre que la resta es va dedicar a finançar les compres de material realitzades pel ministeri per al seu repartiment al conjunt de les comunitats" autònomes. "Aquestes compres van permetre assegurar que el nostre país comptés amb prou subministraments", assenyala el document.

Xoc preelectoral

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

La compareixença d’Illa es va produir quan queda poc més d’una setmana de l’inici de la campanya a Catalunya. Va ser en part un acte electoral. Sobretot, per part dels representants dels tres partits amb possibilitats d’acabar presidint la Generalitat: ERC, a través de Gabriel Rufián; Junts, amb Miriam Nogueras, i el PSC, amb Illa defensant-se.

«Li recordo que està en la seva condició d’exministre i no de candidat a la Generalitat», li va dir Rufián. «Vostè no va confiar en les institucions catalanes per a la gestió d’una pandèmia. No va confiar en les institucions que aspira a dirigir», va assenyalar la portaveu de Junts.