El PSOE refreda el traspàs d’immigració fins després del 12M

El PSOE i Junts han decidit congelar a la superfície les seves relacions, amb els dos partits anunciant que no celebraran noves trobades a Suïssa fins després dels comicis catalans del 12 de maig, però els ponts es mantenen en paral·lel a la disputa electoral. Socialistes i postconvergents continuen negociant els detalls de la llei que cedirà a la Generalitat les polítiques d’immigració, una iniciativa que el Govern va concedir a la formació de Carles Puigdemont a canvi que s’abstingués en tres crucials reials decrets a principis d’any. El mateix expresident i candidat va assenyalar dimarts en una entrevista a RAC1 que els detalls estaven molt avançats.

No obstant, segons fonts de la Moncloa, tot haurà d’esperar. La norma, que portarà les firmes del PSOE i de Junts, com va avançar EL PERIÓDICO a mitjans de gener, només serà registrada al Congrés dels Diputats quan passi la cita amb les urnes, una convocatòria que pot tenir un enorme impacte sobre el futur de la legislatura espanyola.

La migració és un tema molt sensible per a la formació liderada per Carles Puigdemont, més encara amb el partit de la ultradreta independentista Aliança Catalana amenaçant d’atraure una part del seu electorat tradicional. Tot i que fonts del partit es mostren convençuts que Sílvia Orriols no aconseguirà entrar a la Cambra catalana, especialment si hi ha una alta participació en els comicis, com preveuen; el cert és que va ser a Junts a qui més mal li va fer la irrupció d’aquest partit en les eleccions municipals passades a Ripoll. I segons l’última enquesta del GESOP realitzada per a EL PERIÓDICO, també són els votants de Junts els que més coneixen Orriols i els que més simpatia tenen per ella.

Però més enllà d’aquesta nova competència electoral, Junts vol començar a posar el focus en aquesta qüestió, per respondre a la pressió dels seus alcaldes. Fonts del partit consideren que la situació ha canviat en els últims anys i que el partit ha d’actualitzar el seu posicionament respecte a això. Així, amb el discurs de "drets i deures" que el secretari general del partit, Jordi Turull, va començar a posar sobre la taula a finals de l’any passat, els postconvergents inclouen aquí tant la seva integració –a nivell cultural i lingüístic– com tot el relacionat amb la delinqüència. A més, consideren que la Generalitat ha de poder controlar els fluxos interns d’immigrants a Catalunya, perquè no estiguin descompensats respecte a altres comunitats autònomes.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

La lletra petita

De moment, no obstant, cal veure la concreció de l’acord. Quan es va anunciar el pacte per a la cessió d’aquesta matèria, Junts, en competició permanent amb ERC per veure qui aconsegueix treure més partit al seu suport a Pedro Sánchez, va assegurar que inclouria el control de les fronteres i la possible expulsió d’immigrants amb multireincidència delictiva, una de les principals demandes dels seus alcaldes. Una possibilitat que, ja en aquell moment, els socialistes van desmentir de ple. I que mantenen. Les dues competències, insisteixen, continuaran sent estatals. El contrari seria inconstitucional. Oficialment, Junts rebutja donar detalls de la negociació fins que el pacte no estigui segellat. Però de manera oficiosa, fonts de la formació admeten que el control fronterer segurament serà una matèria impracticable, tot i que defensen que la llei inclogui la gestió dels permisos de residència i treball.