El PSC es troba amb els agents socials per distanciar-se dels adversaris

El PSC segueix al peu de la lletra el refranyer popular que diu que una imatge val més que mil paraules. En concret, en una setmana acumula cinc fotografies: dijous passat es va reunir amb les empreses i entitats del tercer sector i l’Institut d’Estudis Catalans, dilluns amb UGT, dimarts amb Unió de Pagesos i ahir ho va fer amb CCOO. I avui, dia de la posada de llarg de la conferència de Salvador Illa per explicar quin projecte té per a Catalunya si és el pròxim president de la Generalitat davant centenars de representants de la societat civil, espera coronar aquesta posada en escena.

El líder del PSC busca el contrast amb els seus rivals polítics: traslladar que mentre que ell s’amara de les reclamacions dels agents socials, ERC i Junts renyeixen pels debats electorals amb el procés com a teló de fons de les seves respectives campanyes. Els socialistes s’han proposat conjugar els verbs «unir i servir» –que han convertit en el seu lema de precampanya– per projectar que l’amnistia o la petició d’un referèndum són reminiscències d’un passat que ha tingut com a balanç la «divisió» i una gestió deficient de governs independentistes durant una dècada que declaren «perduda».

Notícies relacionades

El comissari Sallent reconeix a la jutge que els Mossos no van contemplar que Puigemont fugís després de l’acte de l’Arc de Triomf

El PSOE i Junts miren de salvar la legislatura de Sánchez en una nova trobada a Suïssa

«Girar full»

En el primer dels casos, Illa afirma que la «generositat» dels socialistes concedint l’exoneració de les causes judicials del procés permet «girar full» i normalitzar la situació, malgrat que les imputacions i citacions pel cas de Tsunami i l’aplicació que puguin fer els jutges de l’amnistia pot posar en perill aquesta lectura. Però considera que la segona part, la de com es governa millor i amb quin objectiu, està encara per resoldre, motiu pel qual reivindica que ell vol ser el pròxim president mentre Carles Puigdemont i Pere Aragonès s’embardissen en el format dels debats, que Illa rebutja que se celebrin fora de Catalunya i amb només dos o tres candidats.