Feijóo assenyala que un bon resultat el 12 M obriria al PP la porta de la Moncloa

Que el PP posa tota la carn a la graella en aquests comicis ho evidencia el fet que aquesta sigui la segona vegada en una setmana que Feijóo es planta a Barcelona per catapultar els seus candidats. Els populars alimenten l’expectativa que les eleccions catalanes poden ser el principi del final de Sánchez. Conscient que hi ha una part de l’electorat del PSC que no combrega amb la concessió de l’amnistia, que ha qualificat de "la cacicada més gran en 45 anys", va assenyalar que hi ha un independentisme "oficial", el d’ERC i Junts, i un altre que "confabula" amb aquest. "És igual votar els independentistes que el PSC o els Comuns: tots són socis de Sánchez", va etzibar.

El seu discurs va estar de principi a fi destinat a menysprear el vot als socialistes, no només ironitzant sobre el fet que Sánchez "no és res" sense els independentistes –amb referència a la dependència que té d’ells al Congrés–, sinó també burxant que el PSOE "no és res" perquè després de les últimes autonòmiques només governa "una mica" a Astúries, a Castella-la Manxa i a Navarra "amb Bildu". "No serà el PSC el que salvi de la decadència Catalunya, Catalunya no necessita el PSC ni salvapàtries. El vot al PSOE ja no és res", va insistir.

No obstant, Feijóo també va reconèixer que precisament la poca representació que té el PP en aquests moments a Catalunya és el seu principal tendó d’Aquil·les a l’hora d’aconseguir el seu propòsit de governar Espanya, per la qual cosa va prometre arremangar-se per remuntar aquest sòl, el de tenir només tres diputats, que van tocar els populars el 2021. "Tot governant sap que sense Catalunya no es pot governar Espanya. El meu compromís és prioritari perquè tenint un bon resultat a Catalunya aconseguirem governar per al conjunt dels espanyols", va assegurar. I fins i tot va apel·lar a la victòria que va obtenir Ciutadans el 2017 –de qui aspira recuperar votants a costa de la seva debacle– quan va assegurar que el constitucionalisme ja va aconseguir imposar-se.

Abaixar impostos

Més enllà de presumir de ser el partit antiindependentista de capçalera, el PP també intenta aconseguir vots lluint figura de dretes en matèria de governabilitat. Per això Feijóo va proclamar als quatre vents que si s’acaba la legislatura espanyola aquest any i guanya les eleccions generals, abaixarà l’impost de la renda amb efectes retroactius des de l’1 de gener. No és fútil que hagi llançat aquest missatge vinculat a acabar amb l’"asfíxia fiscal" dels treballadors i les empreses a Catalunya just el dia en què arrenca la campanya de la declaració de la renda.

També Fernández va entrar en l’agenda de la gestió llançant al vol la preocupació de si sortirà o no aigua de l’aixeta per la sequera o brandant que Catalunya sigui "el paradís dels ocupes" a més d’un "infern fiscal". Després d’una renovada confiança en ell per part de la cúpula popular estatal –més per urgència del calendari que per convicció–, el candidat va demanar "no tenir por" a plantar cara a l’independentisme i va presentar aquestes eleccions com l’oportunitat per acabar "amb el procés i el sanchisme" d’una tacada.

Notícies relacionades

"No era necessari"

Feijóo acusa Sánchez de voler "colar un canvi de règim"

L’ambient entre els populars a Catalunya és d’eufòria, sabent que les seves expectatives, segons pronostiquen les enquestes, passen per triplicar els seus actuals tres diputats al Parlament. La sala de l’hotel Catalonia Plaza en la qual es va celebrar l’acte del PP es va quedar petita a l’hora de tancar files i projectar unitat després de la pugna interna viscuda per triar el candidat electoral.

Els populars van confirmar que el segon lloc de la llista l’ocuparà l’alcalde de Castelldefels, Manu Reyes, i que el tercer serà per a la regidora de Barcelona Àngels Esteller. Un elenc de dirigents veterans que compten amb la confiança de Feijóo, mentre que van quedar desplaçats els partidaris més acèrrims de Fernández. Per Tarragona, Lleida i Girona, els caps de llista seran Pere Huguet, Montse Berenguer i Jaume Veray.