Una votació només "consultiva"

L’article 92 de la Constitució estableix: "Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans. El referèndum serà convocat pel Rei, mitjançant proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució".

L’esmentada llei orgànica va entrar en vigor el gener de 1980 i desenvolupa, sobretot, les condicions dels referèndums per ratificar o modificar estatuts d’autonomia i per reformar la mateixa Constitució. Per aquesta via es va canalitzar el referèndum de reforma de l’Estatut el 2006. Les úniques limitacions que imposa són temporals: no podran celebrar-se referèndums 90 dies abans i 90 dies després d’unes eleccions generals, autonòmiques o municipals o d’un altre referèndum, ni durant estats d’excepció i setge i els 90 dies posteriors a l’aixecament.

¿Significa això que podria celebrar-se un referèndum d’autodeterminació per aquest mecanisme? No sembla tan senzill. La votació hauria de comptar amb l’aval del Congrés, una cosa plausible amb els mateixos suports que segurament tindrà la investidura de Sánchez, però més complicada seria passar el filtre del Tribunal Constitucional (TC), que ha avisat que no pot servir per preguntar per la secessió. Dos clars límits són els articles 1 i 2 de la Carta Magna, que estableixen que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol" i que l’Estat "es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", cosa que tanca la porta a tot referèndum d’independència.

Canvi de doctrina

Notícies relacionades

Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"

Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació

L’Institut d’Estudis d’Autogovern (IEA) defensa que el 2014 hi va haver un canvi de doctrina del Constitucional pel qual haurien de ser possibles els "referèndums autonòmics" i haurien de poder convocar-se "sense necessitat de reformar la Constitució". Un canvi de doctrina que, assegura, es va produir en la sentència del 2014 en la qual el TC va senteciar en contra de la Declaració de Sobirania del Parlament, però que, alhora, va admetre que "el dret a decidir" podia ser "objecte d’una interpretació constitucional". L’IEA afirma, doncs, que amb voluntat política de les parts, l’encaix legal a l’article 92 no seria un problema.

Cosa diferent podria ser el compromís genèric, sense explicitar la fórmula, que inclou el pacte d’investidura PSOE-ERC: "Ha d’abordar-se el debat sobre la forma en què els acords als quals es pot arribar sobre el marc polític de Catalunya puguin ser ratificats pel poble català". L’article 92 parla d’un referèndum "consultiu"; a priori, no hauria de ser vinculant.