El laberint català

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

ESPECIAL MULTIMÈDIA | Les grans batalles electorals del 2023

La mitjana dels sondejos autonòmics atorga al PSC un lleuger avantatge respecte a ERC i augura un fort retrocés a Junts

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Catalunya ha obert una nova etapa política amb el pacte que permetrà aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2023. El Govern en minoria de Pere Aragonès agafa oxigen just quan està a punt de travessar l’equador de la legislatura. Els acords d’ERC amb el PSC i En Comú Podem per salvar els comptes atenuen la fragilitat de l’Executiu català després de la sortida de Junts per Catalunya. Però aquestes aliances coincideixen amb el començament del nou cicle electoral, que ja només aquest any inclourà municipals i generals, fet que suposarà la reactivació de la brega partidista en aquesta segona part del mandat d’Aragonès.

Fins ara, les enquestes de les eleccions catalanes (que, en principi, no estan previstes fins al febrer del 2025) han donat ales al PSC, que manté un lleuger avantatge respecte a una ERC que, no obstant, amb prou feines pateix desgast per la gestió del Govern. En canvi, Junts seria la força que més retrocediria en un hemicicle en què mantindrien les seves posicions la CUP i En Comú Podem. Al costat dret del tauler, Ciutadans rebria una nova clatellada, de la qual es beneficiaria el PP en detriment de Vox. Amb aquests moviments, l’independentisme estaria al límit de perdre la majoria al Parlament.

La mitjana de tots els sondejos de les eleccions autonòmiques publicats durant el 2022 atorga al socialista Salvador Illa 4,2 punts d’avantatge respecte al president Aragonès i 9 punts més que els postconvergents. El PSC obtindria el 25,3% dels vots, ERC es quedaria amb el 21,1% dels sufragis i Junts cauria fins al 16,3%. En els comicis del 2019, les diferències entre els tres partits van ser molt més estretes: Illa va guanyar per 1,7 punts Aragonès i aquest es va imposar a Laura Borràs per 1,2 punts.

Els càlculs fets per EL PERIÓDICO a partir d’una fórmula feta servir per Ivan Serrano, investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos publicats. La ponderació es fa, com en altres fórmules d’aquest tipus, en funció de la mida de la mostra (com més gran, més valor) i de la data del treball de camp (com més recent, més significativa).

Quatre formacions més es mantenen en un pam de terreny. Vox se situa en el 7,4% dels vots, només una dècima més que la CUP (7,3%). Molt a prop d’ells hi ha els Comuns, amb el 7% dels sufragis, i el PP, amb el 6,6%. Ciutadans seria el fanalet vermell amb el 3,6% de les paperetes. Amb aquests percentatges, la suma dels vots independentistes al Parlament seria del 44,7%, cosa que suposaria un retrocés de 3,3 punts respecte a les últimes eleccions.

Notícies relacionades

Convertides aquestes mitjanes en escons, el PSC pujaria de 33 a 37 diputats, ERC es mantindria en els 33 parlamentaris actuals i JxCat passaria de 32 a 25 representants. La CUP creixeria de 9 a 10 escons i arrabassaria la condició de quarta força del Parlament a Vox, que baixaria d’11 a 9 diputats i empataria amb el PP. Els populars protagonitzarien el gran salt al passar de 3 a 9 parlamentaris, superant també En Comú Podem, que una vegada més repetirien amb 8 representants. Ciutadans cediria la meitat de les seves actes i passaria de 6 a 3 escons.

Així doncs, l’independentisme retindria d’un pèl la seva majoria al Parlament al passar de 74 a 68 diputats, just al llistó de la majoria absoluta.