¿Nacionalisme moderat?

El PP no acaba de decidir què vol ser a Catalunya quan sigui més gran. No és la primera vegada que els populars plantegen operacions per seduir un presumpte electorat nacionalista moderat. Als anys 90 del segle XX va ser l’operació Trias de Bes, després va venir Josep Piqué, ara Feijóo parla de catalanisme cordial.

Des de Génova 13, una vegada i una altra, busquen el Sant Greal que li assenyalen des de les elits catalanes properes a les patronals, el Cercle d’Economia i altres llocs Upper Diagonal i obliden que a Catalunya han tingut èxit quan s’adrecen a aquells que són orfes de representació política i a qui tant els independentistes com el PSC volen invisibilitzar: els catalans no nacionalistes, els que des de l’oficialitat es perceben com a inadaptats ñordos.

L’èxit de García Albiol i el de Cs el 2017 es va basar en aquest electorat. L’error dels dirigents del PP a Madrid és comprar el marc mental de les elits nacionalistes i preferir passar una tarda a l’Ecuestre en lloc de fer-ho en un bar de l’Hospitalet.

Feijóo té dret a reunir-se amb Puigdemont, però com va dir al seu dia Miquel Iceta, quan encara creia que l’amnistia era inconstitucional, el veritable diàleg no ha de ser entre el Govern d’Espanya i el de Catalunya, sinó entre catalans.

Notícies relacionades

El Govern es prepara per aprovar al setembre la quitació del deute de Catalunya, extensible a totes les autonomies

El Govern català reforça els ajuntaments rurals amb un fons de nou milions per impulsar projectes locals

El PP català serà un partit útil quan aconsegueixi representar el vast univers català constitucionalista, format per multitud de persones fartes que els diguin que només es pot ser català a l’estil de Junqueras, Pujol o Puigdemont.

El PP no s’ha fet cap bé airejant els seus dubtes sobre Alejandro Fernández. És més, ha servit una pilota d’or a Illa, que, si Fernández acaba sent candidat, podrà etzibar-li: "Calli, que al cap i a la fi vostè és candidat perquè no en van trobar cap altre". Però el debat sobre Alejandro Fernández ha tingut un efecte secundari imprevist: moltes associacions constitucionalistes, sempre exquisidament neutres entre Vox, Cs i el PP, s’han posicionat a favor del candidat a candidat del PP.