Espanya apel·la a la "identitat nacional" per a l’oficialitat del català a la UE

Espanya intentarà revitalitzar avui en el Consell d’Assumptes Generals el debat sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE de la mà d’un memoràndum distribuït entre les restants 26 delegacions en què resumeixen tots els "sòlids arguments" de per què les tres llengües han de ser considerades oficials a la UE. "És una reivindicació que el Govern d’Espanya no abandonarà perquè és la nostra identitat nacional i perquè la Unió Europea ha de protegir tant la identitat nacional de tots els estats com el multilingüisme", va advertir ahir el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares.

Notícies relacionades

Els vuit deures del Parlament per al nou curs polític: de la regulació de les dietes a la reforma de l’edifici

Trens, sentència del català i tornada de Puigdemont: els riscos que afronta Illa aquesta tardor

La proposta va ser a l’agenda dels ministres d’Assumptes Europeus en el semestre de presidència espanyola de la UE, però quan Bèlgica va assumir la presidència rotatòria de la UE, va posar l’assumpte en un calaix.

El Govern de Pedro Sánchez ha reactivat el debat a partir d’un document de tres pàgines i 16 punts distribuït amb una carta d’Albares en la qual recorda a la resta de capitals que es tracta d’una "prioritat" per a Espanya com a part de la "identitat nacional espanyola inherent a la seva estructura fonamental, política i constitucional".