Examen jurídic al mecanisme

Expertes juristes han posat sota la lupa el protocol contra l’assetjament del Parlament, per analitzar possibles flaqueses que justifiquin una modificació per fer-lo més garantista. Els errors, adverteixen, no sempre es deuen a l’eina per si mateixa, sinó al mal ús que se’n fa.

Examen jurídic al mecanisme

CARLOTA CAMPS

3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

¿Té prou seguretat jurídica el protocol contra l’assetjament del Parlament? ¿És prou garantista? El meló sobre si s’ha de revisar o no està obert per les denúncies presentades per dues diputades de Junts –Aurora Madaula i Cristina Casol– que han assenyalat haver sigut discriminades per raó de gènere mentre la direcció del partit ho atribueix a una disputa política.

¿S’ha de revisar?

Hi ha grups, com Junts i el PSC, que plantegen que, tenint en compte que afecta càrrecs electes, cal dotar el protocol de més seguretat jurídica per poder sancionar en cas de determinar una culpabilitat, en la mateixa línia que apunta el primer informe ja emès pels lletrats de la Cambra. No obstant, l’advocada del Col·lectiu Ronda Joana Badia sosté que no, que la cobertura legal ja la té, ja que va ser aprovat per la Mesa del Parlament. Recorda que el punt 7.7 del text recull una declaració de compromís. "Si els grups firmen el protocol, els vincula. Si acceptes els acords de la Mesa i firmes un compromís, això hauria de salvar que es pugui sancionar", afirma.

Afegeix que el punt 11.3 inclou mesures preventives per excloure els denunciats de delegacions, així com que, en cas de confirmació de la culpabilitat, la Mesa "ha de retirar" al grup al qual pertany "la part de subvenció que li correspon" tret que el grup l’expulsi, i "limitar els mitjans materials i els locals" als quals té accés. "Els grups que han firmat el protocol, s’hi han compromès", insisteix.

¿Com es pot preservar?

Junts, però també altres partits, afirmen que en aquestes dues ocasions el protocol s’ha activat no per casos d’assetjament per raó de gènere, sinó per la batalla política oberta en el si de Junts –tant Casol com Madaula són pròximes a Laura Borràs–. Badia insisteix que, si els partits firmen un protocol, "el més lògic és que el respectin". Reconeix, això sí, que el Parlament és "especialment endogàmic" perquè, al final, per molt que hi hagi una empresa externa que dirimeixi el cas, la sanció recau sobre la Mesa de la Cambra i, per tant, "en càrrecs polítics que decideixen sobre altres càrrecs polítics" i que pertanyen a partits que tenen interessos creuats.

"El protocol estava pensat de cara al contrari, d’un altre partit" –a més de vehicular el Parlament, eventuals i periodistes–, apunta una altra de les advocades especialitzades en dret laboral consultades per EL PERIÓDICO i que prefereix no ser citada amb el seu nom per evitar incompatibilitats. Considera que, en el cas de Casol, hi ha hagut una "mala utilització" de l’eina i que el més lògic hauria sigut que aquestes diputades activessin el protocol dels seus partits i no el de la institució. A més, creu que en el cas de la política hi ha "llibertat d’associació" i es pregunta què passaria si una diputada de l’extrema dreta de Vox denunciés el seu partit, tenint en compte que parteixen d’una ideologia masclista. Tot i que aquest partit, directament, es va negar a firmar el protocol.

Notícies relacionades

¿Es pot millorar la confidencialitat?

La denúncia de Casol també va generar dubtes sobre si s’havia vulnerat la confidencialitat, al filtrar-se tant la denúncia com la resolució del cas, i fins i tot el contingut de l’informe. Segons les juristes, fallen les persones i no el mecanisme previst, ja que el protocol estableix que el resultat de l’anàlisi del cas es comunicarà només a la persona afectada i és aquesta la que ha de donar el seu consentiment per anar més enllà. "En aquests casos, la confidencialitat depèn de la bona fe de cadascú", afirma Badia, que també apunta que, se li doni la raó o no, la denunciant pot interposar una denúncia per revelació de secrets si es detecta qui ha filtrat el seu informe o alguns detalls, com va passar en el cas de Casol.