Dos escons en joc

Només dos escons. Això és el que li falta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per aprovar els pressupostos catalans d’aquest any. Aquesta és la distància que el separa de tenir comptes i poder esgotar la legislatura fins al febrer del 2025, o no aprovar-los i complicar-se el que li queda de mandat. Ara mateix té el suport de 66diputats, els d’ERC i els del PSC, i necessita arribar als 68. Al Parlament ja va constatar dimecres que se li està complicant la via més factible, que és la de convèncer els vuit parlamentaris dels Comuns. El desacord sobre el Hard Rock és massa profund. Si amb els morats es converteix en impossible, a Aragonès li quedaran quatre alternatives i cap és fàcil.

Dos diputats no adscrits.

Resulta que ara mateix el Parlament té dos diputats no adscrits amb els quals n’hi hauria prou perquè Aragonès tingués pressupostos. Són dos parlamentaris, Cristina Casol (ex de Junts) i Antonio Gallego (ex de Vox), que al seu dia es van barallar amb els seus respectius partits i que ja no es deuen a cap disciplina de vot. El Govern no ha volgut alimentar fins ara aquesta via per aconseguir aprovar els comptes, tot i que es podria permetre buscar el suport de Casol, però difícilment podria entaular cap conversa amb Gallego per la seva condició d’exmembre d’un partit d’extrema dreta. Aragonès va ser partidari, des del primer dia, de forjar un cordó sanitari a Vox.

Convèncer Junts.

Una altra via seria mirar de convèncer Junts que, amb 32 diputats, és el tercer grup del Parlament. En teoria, no hauria de ser impossible d’acord amb els antecedents. Mentre la Generalitat va ser governada pel binomi Junts-ERC, van aprovar junts els comptes del 2020 i els del 2022. Des del partit de Carles Puigdemont es deixen estimar: asseguren que, si Aragonès avala algunes de les seves propostes clau, com la supressió de l’impost de successions, s’ho podrien arribar a plantejar. "Nosaltres aquí estem", va dir ahir a l’hemicicle el seu líder parlamentari, Albert Batet. Aragonès va recollir el guant: "Estic plenament disposat a fer-ho". S’han citat avui per intentar un acord.

Nou diputats de la CUP.

En aquest context d’incertesa, Aragonès també hauria de poder recórrer als nou diputats de la CUP. No fa tant, aquest maig es compliran tres anys, aquest partit va votar a favor de la investidura del president. ¿Per què no ara repetir aquest suport amb els pressupostos? El gran problema és que els anticapitalistes es presenten com a antagònics al PSC. És a dir que, si el Govern vol els vots de la CUP, abans ha de reconsiderar el pacte que ja té amb els socialistes. "El primer que hauria de fer és trencar l’acord pressupostari amb el PSC", va dir dimarts la diputada Laia Estrada. I, és clar, al president no li surten els comptes. Sumar 9 vots anticapitalistes per perdre’n 33 de socialistes no tindria cap sentit. Malgrat tot, Aragonès encara ho intentava dimecres: "Aquest és un bon pressupost i, si compta amb el seu suport, encara serà millor".

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Quatre abstencions.

Hi ha una última via, rocambolesca, però no impossible: que el Govern aconsegueixi quatre abstencions d’algun grup. És a dir, si Aragonès no aconsegueix els dos vots a favor, li valdria que quatre diputats s’abstinguessin. Amb això, el plafó de votacions reflectiria 66 sís, 65 nos i 4 abstencions, i n’hi hauria prou per tenir pressupostos. Hi ha algun exemple en el passat que li serviria. Per exemple, els pressupostos del 2020 aprovats en plena pandèmia van tirar endavant gràcies a les abstencions dels Comuns.