El Govern assumeix el Hard Rock per temor d’una reclamació milionària

1. El front legal

¿Es pot frenar el projecte sense més ni més? De la resposta a aquesta pregunta depenen els pressupostos de la Generalitat i és el nucli del conflicte entre els Comuns i el Govern. Per als primers, no hi ha dubte: és una "decisió política" que Aragonès pot assumir i hauria de fer-ho. Per als segons, és un risc inassumible. Segons fonts de la Generalitat, el problema és que s’exposarien a una demanda per danys i perjudicis tant pel "mal emergent" ocasionat com pel "lucre cessant". És a dir, els promotors, Hard Rock, podrien reclamar-li una suma tant pel perjudici rebut com pels diners que deixarien d’ingressar si el projecte no veu la llum.

El problema del Govern, continuen aquestes fonts, és que ja hi ha diversos documents firmats. Una llei aprovada per la Cambra catalana el 2014 feta a mida per al projecte –i el casino que inclou–, almenys tres documents sobre la compravenda dels terrenys i, finalment, una llicència de joc expedida el 2018. "Prendre una decisió unilateral no seria gratuït, tocaria passar per caixa", diu una veu autoritzada de la Generalitat. Ningú s’atreveix a fer una estimació.

2. Pla urbanístic que no arriba

Un altre front obert és que tot projecte així necessita un Pla Director Urbanístic. El del Hard Rock el va tombar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2020 perquè una part dels espais lliures i els equipaments era en zona de risc químic. El Govern es va comprometre llavors a reformular-lo per adaptar-lo al mandat judicial, però continua pendent. Depèn d’un informe ambiental de la Conselleria d’Acció Climàtica que no acaba d’arribar. ¿Per què triga tant? Aquí el Govern té menys respostes. Aragonès va justificar aquesta setmana que era d’"alta complexitat", però ja fa temps que s’alimenten les suspicàcies que, darrere del retard, hi ha la voluntat de controlar els tempos. A més, la batalla judicial podria no haver acabat. La plataforma opositora al complex, Aturem Hard Rock, avisa que el més probable és que torni a impugnar-lo per motius ambientals, entre altres.

"Absolutament, ho analitzarem, però el més segur és que ho fem", explica a EL PERIÓDICO Eloi Redón, un dels portaveus de la plataforma que, com els Comuns, afirma que es pot paralitzar perquè els contractes originals no són vàlids.

3. Uns inversors hermètics

En tot aquest embolic, tampoc s’han d’oblidar els altres protagonistes de la història al marge de l’Administració pública: els operadors privats que participen en l’operació. CriteriaCaixa, el braç inversor de CaixaBank i propietària dels terrenys on ha d’anar el complex, i Hard Rock International, el potencial comprador d’aquests terrenys i el màxim promotor de la iniciativa. No acostumen a pronunciar-se en públic sobre l’assumpte, cosa que genera algun dubte de si volen seguir endavant. Des de la Generalitat, asseguren que continuen rebent mostres d’"interès". Una font coneixedora de l’operació ho resumeix així: "Des de fa vuit anys cada divendres Hard Rock es reuneix amb els seus advocats aquí per seguir la qüestió. Té 65 milions immobilitzats en una societat per seguir l’operació".

4. Majoria al Parlament

Per defensar davant els Comuns que no pot paralitzar el projecte, Aragonès també esgrimeix que no es donen "les majories" al Parlament per tirar-ho endavant. Des que es va començar a parlar de l’assumpte fa ja més de 10 anys, ha tingut un suport més o menys sostingut de la cambra. Ara mateix compta amb el suport garantit del PSC, Junts, Vox, Cs i el PP. A més a més, Esquerra ha nedat en aquest tema entre dues aigües. De vegades s’ha mostrat crítica amb el projecte, si bé en el passat també el va alimentar des de la Conselleria d’Economia. El cas més paradigmàtic és el de l’actual president del partit, Oriol Junqueras. Si el 2014 es va mostrar "totalment en contra" del projecte perquè alimentava el sector del joc, el 2017 va canviar de parer. El seu argument va ser que s’havia canviat per fer-se "ambientalment sostenible" i "realista".

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

5. El suport social

L’última aresta d’aquest assumpte és que no és fàcil mesurar quina acceptació o rebuig popular té. D’una banda, hi ha els que el critiquen amb vehemència per la qüestió ambiental, la de la ludopatia i pel model de negoci –turisme de masses–. De l’altra, l’entusiasme dels que destaquen els llocs de treball que es crearan i que transmeten els alcaldes dels dos ajuntaments involucrats en el projecte i patronals.