Alcaldes i portaveus municipals, clau en el triomf del PP a Galícia

La maquinària popular per a les cites amb les urnes compta amb un exèrcit de militants i càrrecs que pentinen el territori 

El partit va treure l’artilleria pesant per alertar d’una Xunta nacionalista

Alcaldes i portaveus municipals, clau en el triomf del PP a Galícia

X. A. TABOADA

3
Es llegeix en minuts
X. A. TABOADA

El PP ha governat sempre a Galícia tret de dos parèntesis (sis anys). Manuel Fraga va estar al capdavant de la Xunta 15 anys i mig, i entre Alberto Núñez Feijóo i Alfonso Rueda n’hi estaran 20 més de manera consecutiva. ¿Què hi ha darrere d’aquestes victòries encadenades? ¿Què sustenta el triomf de Rueda? Doncs, entre altres raons, la tremenda maquinària electoral del PP, que té entre els seus actius comptar amb un exèrcit de càrrecs i militants que pentinen el territori i amb presència a tots els ajuntaments. De fet és l’únic partit que en les eleccions municipals és capaç de presentar candidatura a tots els concellos.

"L’oposició no ho entén i culpa de la nostra victòria la maquinària electoral del PP. Doncs sí, i està molt motivada", va deixar anar ahir Rueda en la junta directiva. I una peça fonamental, com també va reconèixer, són els alcaldes i portaveus municipals. "Vau treballar com si fossin comicis locals", també els va traslladar ahir.

Uns 10.000 agents

Un exemple. Diumenge el PP va comptar amb 10.003 apoderats i interventors, però aquestes 10.000 persones exerceixen d’agents electorals durant i abans de la campanya, a qui se sumen 1.700 regidors. Cap altre partit, ni PSOE ni BNG, compta amb un exèrcit d’aquestes dimensions disposats a pentinar tot el territori i lluitar per cada papereta totalment convençut, a més, que els hi va la vida. "Ni un sol vot es va quedar a casa. Hi va haver una mobilització bestial. Alcaldes, regidors, militants... es van multiplicar per tota la comunitat", afirma un membre de l’equip de campanya del PP i coneixedor dels mecanismes.

Aquesta maquinària, que es va desplegar amb Fraga fins a quedar perfectament greixada, és, a més, "infatigable", va destacar ahir la secretària general del PPdeG i directora de la campanya, Paula Prado. Per això, tant Rueda com ella van agrair repetides vegades el seu compromís. Aquesta intensitat en la mobilització li ha permès al PP superar els 700.000 vots, aconseguir-ne 73.000 més que el 2020, aconseguir-ne gairebé 500.000 més que el PSOE i superar la suma de paperetes nacionalistes i socialistes. Per si no fos prou, el PPdeG va articular tres caravanes en paral·lel. La principal, de Rueda, la de Feijóo i la de Mariano Rajoy, si bé després hi havia els mítings locals, escampats per tota la geografia per no deixar cap racó sense visitar, coberts per això que defineix gairebé en abstracte com el "partit", però de vital importància perquè serveixen de termòmetre per conèixer l’estat d’ànim de la gent.

Un altre èxit de la campanya del PPdeG, admès internament pel mateix partit, va ser saber fer-li un gir a temps per reconnectar amb la base electoral. Es va començar amb el pronòstic d’una majoria absoluta folgada del PP i posant l’accent en la confrontació entre l’estabilitat de Galícia i l’aventura en el Govern d’Espanya i els riscos que suposaven els pactes amb els independentistes i l’amnistia. Així es va estar en la primera meitat, però amb els sondejos de l’equador de la campanya es va donar la veu d’alarma perquè aquest discurs no acabava de funcionar i diverses enquestes deixaven la porta oberta a un canvi de Govern que encapçalaria el BNG a costa d’un PSOE en hores molt baixes.

Notícies relacionades

El PP va veure l’oportunitat i la va agafar al vol, fent un gir a la campanya per centrar-se en que el que estava en joc a Galícia era la continuïtat del PP o la irrupció del Bloc. Allà va treure l’artilleria pesant, advertint del risc que suposava una Xunta nacionalista liderada per un partit amb llaços molt estrets amb l’independentisme català i basc i que a sobre s’aliaria amb Bildu per a les eleccions europees en una candidatura que incorporava membres d’ETA. Aquest missatge va calar en l’electorat conservador i es va intensificar de nou la mobilització que havia decaigut. L’amnistia no despertava gaire interès a Galícia. De fet, el BNG, que la defensa, és el partit que més ha pujat.

Hi va haver un altre element que va actuar com a catalitzador de la mobilització de l’electorat de dretes, reconeixen fonts del PP. Va ser l’abocament de pèl·lets per part d’un vaixell mercant davant la costa portuguesa. L’esquerra va denunciar la inactivitat de la Xunta, però les boletes de plàstic no van tenir efecte sobre el 18-F. El PPdeG afirma que l’actitud de l’esquerra va ser un revulsiu per despertar una maquinària electoral a mig gas després de Nadal.

Temes:

BNG Govern PSOE