El Parlament fa un pas perquè els delictes de pederàstia no prescriguin

"Per fi hi ha una institució que ha escoltat les víctimes". La frase, pronunciada per Miguel Hurtado, activista i primer denunciant del cas Montserrat, quan es va registrar la proposició de llei, és paradigmàtica de la rellevància que té que el Parlament fes ahir el primer pas perquè les agressions sexuals contra menors castigades amb penes més altes –de cinc anys o més– no prescriguin. Ho va fer per la via ràpida i amb un ampli suport: el sí de 102 diputats del PSC, ERC, Junts, els Comuns –impulsors de la iniciativa– i Ciutadans, després de mesos de treball i negociació en la comissió de la Cambra catalana que investiga la pederàstia en l’Església. La CUP i el PP es van abstenir, i només Vox hi va votar en contra.

Ara, el text es remetrà al Congrés perquè sigui pres en consideració i aprovat definitivament, ja que la Cambra catalana no té competències per reformar el Codi Penal. La llei no tindrà caràcter retroactiu, però els impulsors, supervivents d’aquestes agressions, confien que servirà per protegir millor els menors i, sobretot, per evitar que es repeteixin casos com el del professor condemnat pel cas Maristes, Joaquín Benítez. Una vintena d’acusacions contra ell van decaure perquè ja havien prescrit.

Justament, evitar aquesta impunitat era una de les principals demandes de les víctimes i plataformes en defensa dels drets dels menors, que recorden que en molts casos, quan els afectats s’armen per denunciar, ja no és possible iniciar un procediment. Els diputats que van defensar la proposta van remarcar la necessitat d’atendre les víctimes i, alhora, impedir que hi hagi una inseguretat jurídica que provoqui una revictimització.

"Aquesta llei no és de caràcter retroactiu, no ens en beneficiarem. Fa anys que lluitem per una llei que no ens soluciona la vida, però dormirem més tranquils sabent que en el futur estaran una mica més protegits", va dir Hurtado després que al Parlament es registrés la proposició de llei abans de les festes nadalenques.

El text aprovat per la Cambra catalana proposa que els delictes d’abusos contra menors castigats amb penes iguals o superiors a cinc anys de presó no caduquin mai, alhora que s’eleven els anys de prescripció de la resta de delictes castigats amb penes inferiors. La norma també proposa que no caduquin tots els delictes relacions, com la prostitució de menors o la seva captació per a l’exhibició o la pornografia.

La incompareixença d’Omella

Durant el debat al Parlament, els diputats també es van queixar que el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, no es presentés a la comissió contra els abusos a l’Església. Una negativa a comparèixer que la Mesa del Parlament ja ha reportat a la fiscalia. A això es va referir la diputada de Junts Glòria Freixa, en la seva intervenció, que va defensar que la comissió no és un "tribunal de la inquisició contra l’Església", sinó un "intent de pal·liar el patiment" de les víctimes. La diputada d’En Comú Podem Núria Lozano li va retreure, al seu torn, el no de Junts i el PSC a la compareixença dels bisbes de Vic i de Solsona.

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

Judit Alcalá, en nom del PSC, va defensar el "deure moral" de protegir els que no han sigut "escoltats", "creguts" o han hagut de viure la seva situació en silenci, i la diputada d’ERC Raquel Sans va advertir que costarà "provar aquests delictes" passat tant temps, però que el Parlament ha d’expressar la seva "tolerància zero" amb els abusos sexuals als menors.

La CUP es va abstenir perquè considera que el text actual no "repara" ni "depura les responsabilitats de l’Església catòlica". A més, considera que aquest tipus de delictes no haurien "de prescriure en cap cas" i no només en el dels delictes d’abusos sexuals a menors penats amb més de cinc anys de presó. El mateix argument va apuntar la diputada expulsada per Junts Cristina Casol, que es va desmarcar del seu anterior grup en la seva primera votació a la Cambra.