Junts, en el laberint de l’amnistia

El PSOE i Junts tornen a cortejar-se després de la frenada a l’amnistia al Congrés. La postconvergència, atrapada en el joc del gat i el ratolí amb els jutges arran de les últimes maniobres de Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre, va dilatar el calendari per a la seva aplicació dimarts passat al·legant que no queden emparats els investigats per terrorisme i delictes de traïció. Segons el parer d’ERC, la decisió de JxCat dona coba a la pugna amb el poder judicial i posa en risc l’exoneració de les causes del procés. Recorden, amb sorna, que els postconvergents havien defensat que la norma era impecable i que no requeria esmenes. No hi ha dubte que el seu no al Congrés obeeix a la necessitat de blindar Carles Puigdemont i el seu col·laborador, Josep Lluís Alay, investigat en el marc de la trama russa del procés, però hi ha altres factors que ajuden a entendre un gir de guió.

Tots els partits implicats donen per fet que hi haurà un nou acord, mentre destaquen que la llei, tot i que sigui impol·luta, serà reinterpretada per alguns togats per evitar la seva aplicació. Hi ha temor al fet que una norma tan mediatitzada i retocada a cop de decisió judicial pugui ser llegida pel Tribunal Constitucional i per Europa com una llei ad hoc, a mida, i que concloguin que encobreix un indult general prohibit per la Constitució.

Ni terrorisme ni traïció

La voluntat dels postconvergents és que el terrorisme i els delictes de traïció no quedin fora del perímetre amnistiable. Amb la tornada del text a la comissió de justícia del Congrés, aixequen l’exigència d’acceptar la seva esmena tal com està redactada, la que apostava per eliminar el delicte de terrorisme de les causes d’exclusió. Volen negociar, i el PSOE també, així que el plantejament és crear un altre redactat que haurà de comptar amb l’aval d’ERC.

Junts assumeix que la negociació va per llarg i s’hi acomoda, perquè comprèn que en plena campanya electoral a Galícia no es crearà un pacte amb els socialistes. Hi ha marge fins al 26 de febrer per subscriure’l. Aquest pronòstic tampoc els perjudica: com més s’acosti l’amnistia a la campanya dels comicis europeus del 9 de juny, més impacte (i impuls electoral) tindrà la tornada de Puigdemont a Catalunya. Però aquesta idea sí que xoca amb els plans del Govern i d’ERC, i també amb judicis pendents, com el de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que estan previstos per al 10 d’abril i que comptaven amb poder suspendre amb la llei aprovada. Es queixen que Junts hagi entregat el seu "poder" a Gonzalo Boye.

Pedro Sánchez s’imposa

A diferència de la votació dels primers decrets del Govern, Junts no es va sortir amb la seva en temps de descompte. Els postconvergents estan convençuts que el PSOE ja no pot fer marxa enrere amb l’amnistia, pel desgast que ja porten i per la defensa pública d’aquesta solució política que tant havia injuriat. Però Sánchez, igual com va assumir que havia de canviar la dinàmica negociadora després d’aquella votació d’infart, va assumir que havia de donar ara un cop sobre la taula, un fins aquí que ERC va celebrar.

JxCat tampoc pot deixar perdre l’oportunitat d’assegurar-se una tornada segura per al seu líder moral i d’argumentar que sí que valia la pena donar els seus 7 sís al líder socialista. Així que ja s’entra en la fase de la reconciliació, amb el gest de Sánchez agraït pel secretari general, Jordi Turull.

¿Què passarà amb els pressupostos?

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

¿Està en risc la majoria de la investidura? Sánchez i Puigdemont estan lligats fins a l’exoneració de l’excap del Govern, però a Junts creuen que després ja tindran les mans lliures. Sigui com sigui, la frenada a l’amnistia impacta en els plans de la Moncloa i el Palau de la Generalitat. Comptaven amb aprovar sengles pressupostos a finals de març o principis d’abril, intercanviant-se suports i començant la taula de diàleg, ja amb les gallegues aclarides i amb marge per a la contesa europea.

L’agenda social apaivagaria l’amnistia després de mesos en el centre del tauler polític, però el calendari ha quedat alterat i les expectatives es reconfiguren. Aragonès i Sánchez tenen prorrogats els comptes: el president vol pressupostos per concloure el mandat exhibint-los com un triomf d’acord amb la seva minoria parlamentària, mentre que el cap del Govern pot decantar-se per començar a negociar ja els del 2025 i evitar, així, dues dures negociacions consecutives amb la postconvergència.