Terrorisme, deixeu-ho ja

A cada nou regat del Govern per burlar-se de la instrucció del jutge García-Castellón, augmenta el disbarat de la llei d’amnistia. En un Estat de dret les lleis són generals i no es poden elaborar per blindar la impunitat de ningú. Els fets del procés van ser jutjats pel Suprem el 2019 i mai, al llarg de la instrucció, va aparèixer l’acusació de terrorisme. En aquell moment, la polèmica girava al voltant de la violència en relació amb un possible delicte de rebel·lió, extrem que la sentència va descartar. Ara bé, entre 2018 i 2019 es van viure a Catalunya episodis de violència molt més greus, amb els CDR i l’anomenat Tsunami Democràtic. García-Castellón considera que, en aplicació de la llei antiterrorista del 2015, pactada entre PP i PSOE, que va ampliar la definició de terrorisme i va endurir les penes, hi ha indicis per obrir una causa per aquest delicte contra Carles Puigdemont i Marta Rovira. És possible que el jutge actuï amb un excés de zel, potser per motivacions polítiques. I és probable també que la instrucció decaigui quan segueixi el seu curs i passi a mans d’altres jutges, però mentrestant el poder legislatiu no pot retorçar els conceptes jurídics per satisfer l’acord del PSOE amb Junts, que passa per l’aplicació immediata dels beneficis de la llei d’amnistia.

Afirmar, com pretén el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que hi ha un terrorisme menys dolent, amnistiable, perquè no vulnera greument els drets humans és una aberració. És com afirmar que hi ha assassinats sense crim. Sorprèn molt que, sent una llei tan qüestionable des del punt de vista constitucional, el Govern accepti obrir una nova via d’aigua. És pur curtterminisme que després es pagarà car. Aquestes noves concessions que intenten esquivar, a curt termini inútilment, a García-Castellón remarquen que l’amnistia és un pagament per satisfer una exigència personal: la tornada immediata de l’expresident escapat sense que pugui ser detingut ni empresonat. És una pèssima manera de legislar que simplement debilita la mateixa llei i desmenteix qualsevol possible virtut.