L’esmena del terrorisme en la llei d’amnistia genera dubtes als juristes

Catedràtics i professors de Constitucional, Penal i Processal de diferents universitats espanyoles dubten de l’eficàcia que pugui tenir l’última esmena introduïda en la llei d’amnistia per als casos de terrorisme: tant a l’hora que el perdó sigui aplicat pels jutges espanyols, com perquè passi el filtre d’Europa. I això independentment de l’opinió que els pot merèixer les últimes resolucions del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón en una de les dues causes afectades per aquest canvi: la de Tsunami Democràtic.

El més crític amb les decisions del jutge és el catedràtic de Penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio, que no dubta a declarar que en les convocatòries de protesta de la plataforma "no hi ha terrorisme". Admet que la reforma d’aquest delicte realitzada el 2015 en el Codi Penal permet que "amb mala voluntat" "s’abusi del que és terrorisme", com llavors van advertir els experts. Tot i així, confia que la posició del jutge García-Castellón acabi sent rectificada per la Sala Penal de l’Audiència Nacional al resoldre els corresponents recursos, com el de la Fiscalia.

Per això recomana a l’Executiu o bé amnistiar tots els delictes de terrorisme o bé esperar que l’acusació contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per aquest delicte caigui, perquè també considera "desafortunada" la fórmula amb què s’ha intentat resoldre aquest escull a través de l’última esmena pactada.

El catedràtic de Penal de la Carlos III Javier Álvarez remarca, per la seva banda, que al promulgar lleis se n’han de tenir en compte les conseqüències i es pregunta com pot ser rebut un revés del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) al perdó i què es fa amb Puigdemont a Espanya en aquell moment. Explica que amb la legislació actual també és "terrorisme cometre danys informàtics contra una organització internacional, quan això està allunyadíssim del que seria una conculcació greu de drets fonamentals".

Vicente Guzmán Fluja, catedràtic de Procesal de la Pablo de Olavide, centra les seves objeccions en l’ambigüitat que presenta el text relatiu al terrorisme a l’introduir que s’exclouran de l’amnistia aquells que, "de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans". Considera que si aquesta intencionalitat ja és difícil d’acreditar en un judici, encara ho és més declarar-la si no se celebra. Afirma que això és així perquè és una llei redactada "a cop de negociació i conveniència política". Segons la seva opinió, és molt difícil diferenciar entre un terrorisme d’alta i de baixa intensitat i ho atribueix que "és una redacció pensada per a conductes concretes, quan les normes jurídiques han de ser abstractes, generals, amb conceptes plenament definibles". Com si volgués donar-li la raó, l’endemà de conèixer-se l’esmena, el jutge García-Castellón va dir que no descartava "ànim homicida" en l’agressió que van patir dos policies, la personació dels quals ha admès en Tsunami Democràtic. La responsabilitat de Puigdemont, segons el jutge, vindria determinada per no haver aturat les protestes en les quals es va representar que hi podria haver víctimes.

Provocar el terror

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Per la seva banda, a Rafael de Agapito Serrano, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Salamanca, li sembla difícil establir una diferència entre delictes de terrorisme, ja que la pròpia definició jurídica d’aquest fenomen "implica un ús de la violència extrema orientada a provocar el terror en la població". Això, de forma "inevitable", segons aquest expert, implicaria afectació dels drets fonamentals.

De la mateixa opinió és el titular de Dret Constitucional de la Universitat de Múrcia Germán Teruel, que remarca que cal complir el que marca el Codi Penal, que està "harmonitzat" amb el que es diu al respecte en la legislació europea. Segons el seu parer, l’esmena de la llei d’amnistia que va sortir de la Comissió de Justícia suposa "forçar una distinció artificiosa" al parlar de diferents nivells de terrorisme, tot i que apunta que això només tindrà efectes, si finalment s’aprova l’esmentada redacció, dins de l’àmbit d’aplicació del propi perdó.