Exagerar desequilibra la política

Puigdemont és un fugat, però no terrorista. També és eurodiputat, tot i que resulti estrany d’una persona que va decidir escapar de la justícia. És clar que les regles del joc democràtic en el qual som l’hi permeten. No hi ha més a parlar.

Tant el PP com el PSOE estan situats a la casella del joc que no els toca. Es veuen obligats a hiperbolizar el seu llenguatge de forma tan extrema que ben aviat seran irreconeixibles. I en política no hi ha res pitjor que un missatge desfigurat, per no creïble per als teus. Els altres, encantats.

I així arribem als graus de comparació, sempre d’alt risc. Félix Bolaños es veu en l’obligació de qüestionar-se la relació entre el terrorisme d’ETA i el procés. Sense voler obre un meló impossible, incomparable i fins i tot desagradable. Per moltes coses il·legals que passessin a la Catalunya del 2017, res a veure amb el que va haver de patir la societat basca durant molt temps.

Notícies relacionades

Mor als 81 anys Anna Balletbò, exdirigent del PSC

Sánchez arriba a un acord amb Alemanya per avançar en l'oficialitat del català a la UE després de l'ultimàtum de Junts

Alhora, els dirigents del PP juguen de forma irresponsable al situar Carles Puigdemont en un espai terrorista. No és el lloc on hauria d’estar situat. Ni fa falta elevar-lo ni fer-lo descendir als inferns violents. Les seves culpes i irresponsabilitats van ser evidents. Va situar la Generalitat, o sigui l’Estat, és un espai d’irregularitat acceptada pels seus. El cop a la legalitat va ser de mil dimonis. Com al mus. Un envit a la totalitat. Però fins i tot en aquest posat tan virulent amb les institucions, va retirar la proclama en segons.

Una altra qüestió més profunda és allò que es considera sobre alguns CDR o l’agitació dels de Tsunami, on també hi ha matisos. Moltes sospites sobrevolen sobre els encausats de l’operació Judes, per exemple. Que una cosa és sortir de manifestació i acabar calant foc a un autobús públic i l’altra és organitzar-te abans de sortir de manifa per cremar-ho tot. A això se li va dir kale borroka, que la seva traducció del basc és carrer (kale) i lluita (borroka). Però això és feina de l’equilibri professional de la justícia.