Els lletrats del Congrés demanen excloure el terrorisme de l’amnistia

El TC s’haurà de pronunciar

En aquest sentit, el nou informe recorda aquesta primera decisió que es va adoptar, la revàlida, i torna a insistir que existeixen aquests dubtes constitucionals de la norma, però que haurà de ser el TC qui es pronunciï. No obstant, en aquest cas s’afegeixen més puntualitzacions. Entre aquestes, carrega contra l’apartat c de l’article quatre, en què es recull que seran exclosos de l’amnistia els "actes tipificats com a delictes de terrorisme (...) sempre que hagi recaigut sentència ferma". Els lletrats consideren que aquest afegitó "pot ser contrari al dret europeu", ja que no s’haurien d’extingir les responsabilitats en cap cas en aquest tipus de delictes.

A més, la norma registrada pel PSOE només esmenta els delictes de terrorisme que es recullen en la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març del 2017. Els lletrats assenyalen que també s’ha de castigar "la complicitat, la inducció i la temptativa" establerts en els següents articles de la Directiva. En aquest sentit, recalquen que han de ser "castigats amb sancions penals eficaces, proporcionades i dissuasòries". Finalment, afegeixen que tot i que es reconeix la possibilitat "que les sancions es puguin reduir, en cap cas es preveu l’extinció de la responsabilitat".

Els lletrats també posen objeccions de cara al que ha fixat el dret europeu en relació amb l’aixecament de les ordres europees de detenció, informa Ángeles Vázquez. Es basen per a aquestes objeccions en una qüestió prejudicial que va elevar la justícia eslovaca en relació amb aquesta eina del dret comunitari. Crida l’atenció que l’aixecament automàtic de les ordres de detenció a l’aplicar l’amnistia no es discutia pels magistrats amb assumptes susceptibles de veure’s afectats, al considerar-ho una conseqüència pràcticament automàtica.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

A l’hora de traçar un possible argument sobre la inconstitucionalitat de la norma, es detalla que l’amnistia no està "contemplada entre les competències de les Corts Generals descrites en l’article 66.2 ni atribuïda a aquestes per cap altre article de la Constitució". I després, recalquen que durant el debat constituent es van rebutjar esmenes que incloïen aquesta mesura de gràcia a la carta magna. "La iniciativa continguda en la present proposició planteja dubtes que pugui tenir cabuda en la Constitució", resumeixen.

A més, en el text, a què va tenir accés EL PERIÓDICO, també es critica que s’empari aquesta mesura de gràcia fent servir com a base l’amnistia del 1977: "L’afirmació que l’amnistia prèvia a la Constitució formés part del pacte constitucional originari genera dubtes que pugui constituir la premissa a partir de la qual es pugui deduir que l’amnistia com a figura jurídica estigui permesa per la Constitució".