ERC i Junts entren en la batalla ideològica sobre la immigració

Junts actualitzarà el seu discurs sobre immigració pròximament, amb la celebració d’una convenció sobre el tema que es va aprovar dissabte al Morell. Serà allà on marcaran les seves prioritats, però fonts de la formació assenyalen ja quins són els seus tres focus centrals: controlar els fluxos –pactant quotes de repartiment entre comunitats–, millorar la integració dels nouvinguts –a través de cursos de llengua i cultura catalana com es fa amb els menors a través de les aules d’acollida– i, el més polèmic, l’expulsió dels immigrants reincidents.

"Si s’expulsa o no als multireincidents s’ha de decidir des de Catalunya", va afirmar dijous passat el secretari general del partit, Jordi Turull, cosa que li va valer algunes crítiques per fer un discurs que no és gaire lluny de Vox o Aliança Catalana. Una vinculació que les dades posen en dubte. Malgrat ser cert que hi ha una sobrerepresentació d’immigrants entre la població reclusa, també ho és que la taxa de criminalitat a Catalunya no ha augmentat en el que va de segle, mentre que el nombre d’estrangers s’ha multiplicat per set des de l’any 2000.

El discurs de Junts ha evolucionat significativament en els últims tres anys. "Tenim la taxa d’immigració més alta de tota la península, el 16,2%, més de dos punts per sobre de la de Madrid, i no disposem de competències ni de recursos per gestionar-la". Aquesta frase, que en el seu moment va passar desapercebuda, la va pronunciar Puigdemont en el seu discurs del setembre passat a Brussel·les en el qual va exposar les condicions per a la investidura. Uns dies després, en el debat de política general del Parlament, Junts va sotmetre a votació una proposta per exigir el traspàs de les competències d’immigració. La iniciativa no va prosperar, però va servir per posar les bases del que seria un dels nous cavalls de batalla de Junts.

La posició contrasta amb la que el mateix partit tenia en les últimes eleccions al Parlament, el 2021, quan va arribar a celebrar un acte electoral a les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) demanant al Govern que el tanquessin. De fet, era un dels punts del seu programa electoral, exigència que també apareix en el de les generals del 2019. En canvi, no va ser així en les del juliol passat.

Segons fonts del partit, el canvi es deu que la situació "no és la de fa quatre anys", especialment en termes de "seguretat", i descarten que tingui a veure amb la por que els pugui fer ombra una llista electoral amb la ultradretana Sílvia Orriols al capdavant. "Ens preocupa zero", repeteixen diverses vegades des de Junts.

També els alcaldes

L’alcalde de Calella, Marc Buch, va ser el primer dirigent de Junts que va entonar el discurs a favor d’expulsar els immigrants reincidents, però la petició la van subscriure la resta d’alcaldes del Maresme i amb també hi van estar d’acord en altres comarques. Va ser llavors quan Turull va començar a fer el discurs de "drets i deures" davant la immigració. Segons Junts, durant els últims temps s’ha posat massa el focus en els "drets" dels estrangers, però no en els seus "deures", entre els quals inclouen tant la seva integració al país com tot el relacionat amb la delinqüència.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Amb l’evolució del discurs de Junts, ERC ha vist la possibilitat de marcar distàncies amb els postconvergents i mirar de vincular-los als posicionaments de les formacions ultres com Aliança Catalana. Van començar de manera subtil, però, des de fa unes quantes setmanes, l’acusació es formula obertament. El líder dels republicans, Oriol Junqueras, va acusar Junts d’abraçar "els discursos d’extrema dreta que criminalitzen les persones migrants". No va citar explícitament el partit rival, però no va fer falta.

L’objectiu dels republicans és traçar una línia imaginària entre un independentisme que vincula la immigració a la qüestió policial i de seguretat i un altre a les qüestions d’acollida i integració. Esquerra pot sostenir que la seva posició no és sobrevinguda. Des del carrer de Calàbria asseguren que el repte és doble: confrontar amb un Junts que "segueix l’estela d’Orriols" i alhora evitar que el partit de Puigdemont els "marqui el pas". És a dir, que ara el debat de la immigració no ho condicioni tot. No obstant, la polèmica ha vingut per quedar-se.