Turull veu "indigne" que ERC acusi Junts de xenòfob pels migrants

Lluny de rectificar o d’intentar rebaixar la tensió, Junts va optar ahir per treure pit del seu acord amb el PSOE perquè l’Executiu espanyol cedeixi competències a Catalunya en matèria d’immigració i també per carregar amb contundència contra ERC i el Govern. Malgrat no haver-hi concrecions sobre aquest traspàs –s’haurà de negociar i abordar en una nova llei–, els postconvergents defensen que Catalunya ha de tenir una "política integral d’immigració" perquè consideren que està "en joc la nació", i acusen els republicans de no voler afrontar el debat per càlculs partidistes.

Així es va expressar el secretari general del partit, Jordi Turull, que va culpar els seus exsocis independentistes de fer-los "xantatge", a l’haver-los imputat "xenofòbia". "És indigne", va assegurar amb contundència, i va prometre també que no es deixaran "acomplexar" i va assenyalar que aquest serà un dels nous cavalls de batalla del partit, "agradi a qui agradi". El seu discurs va ser àmpliament aplaudit per tots els assistents al Consell Nacional del partit celebrat al Morell (Tarragonès), on també es va donar llum verda –amb el 99,5% dels suports– a la convocatòria d’una convenció per actualitzar en discurs del partit en aquesta matèria.

Tot i això, el secretari general de Junts va voler separar el debat de la immigració del de la multireincidència, i va posar distància amb les seves pròpies afirmacions de dijous passat, quan va defensar que Catalunya havia de poder decidir si s’expulsava els estrangers que cometessin més d’un delicte. Unes afirmacions que li van valer múltiples crítiques i acusacions de portar a terme un discurs semblant al de la ultradreta.

Turull, en canvi, va defensar en la seva al·locució afrontar la problemàtica de la multireincidència contra tots els delinqüents, independentment de si fa "dues setmanes que són aquí o vuit generacions". "No fer-ho és posar en risc la convivència i la cohesió", va afirmar el dirigent de Junts, reivindicant el seu partit com un "independentisme útil, competent i ambiciós" i posant-se al costat dels alcaldes de la formació que demanen afrontar aquest debat.

Més independentistes

Així mateix, Turull també va aprofitar el Consell Nacional –que va aprovar el seu informe amb més del 91% de suports– per reivindicar la nova política de negociació amb el PSOE. "Ser determinants a Madrid no ens ha fet menys independentistes, al contrari", va assegurar, per defensar-se de les crítiques dels sectors del sobiranisme que estan preparant un quart espai independentista per a les pròximes eleccions catalanes i que els acusen d’haver enterrat el procés.

El dirigent de Junts, que va vaticinar que el retorn de l’expresident Carles Puigdemont ja es "visualitza en l’horitzó", cosa que va atribuir el seu pacte per l’amnistia, també va voler marcar distàncies amb ERC. "L’a canvi de res ha passat a la paperera de la història. Si algú en tenia algun dubte, aquesta setmana ho hem tornat a demostrar", va recalcar Turull.

Finalment, el secretari general del partit va aprofitar per mostrar el seu suport a l’actual direcció del partit al Parlament, encapçalada per Albert Batet i Mònica Sales, després de la polèmica per les acusacions d’"assetjament" parlamentari de les diputades Aurora Madaula i Cristina Casol. Turull va evitar referir-se a aquests casos, però sí que va mostrar als diputats el seu agraïment per la feina que fan a la Cambra catalana. "Gràcies per la feina que feu i per com la feu", va recalcar.

Junts i ERC a Bilbao

Desembarcament d’independentistes catalans ahir a Bilbao per afegir-se a la manifestació que la xarxa ciutadana Sare va celebrar per reclamar els drets dels presos d’ETA. Des d’allà, tant la portaveu adjunta d’ERC al Congrés, Teresa Jordà, com el vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, van demanar "posar fi" al tracte discriminatori que se’ls dispensa, en relació amb la resta de població reclusa.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

També va assistir a la marxa la diputada de la CUP Montserrat Vinyets i la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu. Els anticapitalistes consideren el tracte als presos d’ETA un clar exemple del que és el dret penal "de l’enemic. Feliu va expressar el seu suport a la ciutadania basca en la seva demanda per "els drets humans i l’acostament dels presos".

En aquest sentit, Jordà va denunciar les "mesures d’excepció" que s’apliquen als presos d’ETA i va explicar que la seva presència en la marxa es deu al compromís d’ERC "amb la fraternitat entre els pobles" i, sobretot, "en la defensa amb les causes a favor dels drets". Per part de Junts, Josep Rius va demanar " a totes les autoritats espanyoles" que "posin fi al tracte d’excepcionalitat" als presos d’ETA i va expressar el seu compromís amb "la reconciliació i la convivència".