El PP afirma per primer cop que derogarà la llei d’amnistia si governa

Mai fins ahir el PP havia assegurat que derogarà la llei d’amnistia del procés si arriba a la Moncloa. Fins ara, els dirigents populars tiraven pilotes fora quan se’ls preguntava per l’assumpte, tant davant de les càmeres com fora per la dificultat de desfer els efectes que la mesura de gràcia pot tenir en els dirigents independentistes i les causes ara obertes en els tribunals. "Sí, quan arribem al Govern derogarem la llei d’amnistia. Per descomptat", va afirmar el portaveu del PP, Borja Sémper, davant una pregunta directa de la premsa sobre la derogació.

El mateix líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’havia resistit a dir-ho tan clar fins ara. "Estic convençut que la derogaran els tribunals", va dir el polític gallec el 14 de desembre a Brussel·les davant la mateixa pregunta. La portaveu adjunta al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, va parlar de "frenar-la" i "revertir-la" en una entrevista a Abc a mitjans de desembre, però no va parlar de "derogació".

En la roda de premsa després del comitè de direcció, Sémper va afegir que el seu partit presenta una proposta de llei "diametralment" oposada a la llei d’amnistia. El PP va registrar la setmana passada una esmena a la totalitat amb text alternatiu que inclou canvis en el Codi Penal per castigar "la deslleialtat constitucional". Els diputats la debatran demà, juntament amb una altra de totalitat de Vox, però cap de les dues té aparences de prosperar.

Els conservadors proposen penes de 5 a 10 anys per incompliment de sentències judicials i declaracions d’independència; penes d’1 a 5 anys de presó per la convocatòria de referèndums il·legals, i la dissolució dels partits i organitzacions que promoguin la separació de territoris o organitzin consultes.

Notícies relacionades

Cinc (insòlits) dies d’abril

Sánchez, nu davant el mirall

Altres motius de dissolució

Segons els conservadors, la "dissolució" de les formacions polítiques no implica "perseguir les idees polítiques, sinó els actes delictius que protagonitzin partits polítics". Els populars volen recuperar així el delicte de convocatòria de referèndum il·legal, una cosa que, assenyalen, el mateix Pedro Sánchez creia bo tornar a incloure al Codi Penal fins al 2019. "Ara, en canvi, pretenen amnistiar-lo", afegeixen. El PP destaca que el Codi Penal recull la possibilitat de dissoldre partits com a "conseqüència de més d’una trentena de delictes", entre els quals el terrorisme i la corrupció.