El Govern s’obre a esmenar els decrets per atraure Junts

En la negociació estan implicats els ministres María Jesús Montero i Félix Bolaños, el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, i el portaveu al Congrés, Patxi López. Amb el PP està interlocutant Bolaños, que va parlar aquest diumenge i ahir amb la seva secretària general, Cuca Gamarra, segons fonts dels dos partits, però també la vicepresidenta segona. Yolanda Díaz va despenjar ahir el telèfon per conversar amb el portaveu nacional dels populars, Borja Sémper. Els socialistes s’oposen de moment, com reclama el PP, a mantenir les rebaixes de l’IVA a la llum i el gas al 5%, i estendre-les a la carn, el peix i les conserves, a més de deflactar l’IRPF. "Les seves mesures són menys ingressos i més despesa, que ens diguin com fer-ho", ironitzava ahir Cerdán. Amb tot, fonts del partit diuen no descartar que puguin acceptar alguna d’aquestes tres mesures posades sobre la taula pel PP.

A Génova aclareixen que per a la seva abstenció al decret anticrisi, l’Executiu ha d’acceptar totes les seves exigències. Per tant, expliquen que en aquest moment el Govern té tres vots en contra del PP als seus decrets i que es podrien convertir en dos nos i una abstenció, en el cas del decret de mesures contra la inflació, si s’accepten les seves tres condicions. "El Govern va trucar per demanar, no per oferir", lamenten fonts de la direcció del PP per avançar que "el principal partit d’Espanya no socorrerà Pedro Sánchez en cas que els seus socis li fallin demà".

Compromís amb Brussel·les

Negociacions a diverses bandes i amb els pesos pesants tant de l’Executiu com del partit que exemplifiquen el que està en joc. De la convalidació d’aquests decrets depèn el pròxim desemborsament dels fons europeus, d’uns 10.000 milions d’euros, la pròrroga de mesures anticrisi com la subvenció al transport o la rebaixa de l’IVA dels aliments, o la revalorització de les pensions.

La línia vermella del Govern passa per no tocar els aspectes nuclears de les reformes compromeses amb Brussel·les. En depèn el vistiplau per rebre el pròxim tram dels fons Next Generation. Això és, el nou subsidi d’atur, però també un dels punts pels quals Junts va anunciar la seva intenció de votar-hi en contra: que el Govern torpedina l’aplicació de l’amnistia. L’article de la discòrdia és el 43 bis del decret sobre justícia, que recull que un tribunal pot deixar en suspens l’aplicació d’una llei en un assumpte concret si planteja una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Aquest és el motiu pel qual Junts manté, ara com ara, el veto. A les files postconvergents hi ha malestar pel fet que, en una primera versió enviada pel Govern, no aparegués aquesta menció. "No es pot posar a la cúpula judicial amb safata cap escletxa", va etzibar el portaveu Josep Rius en roda de premsa. I és que per a Junts això és un estratagema per retardar l’amnistia i per posar traves, per exemple, a la tornada de Carles Puigdemont. ERC, en canvi, va confirmar el seu sí perquè ho veu diferent. Els republicans recorden que, abans del decret, els jutges espanyols ja podien fer aquestes consultes prejudicials –les causes del procés estan n’estan plenes d’exemples– i que l’únic que fa el decret és regular aquesta figura i incorporar-la definitivament a l’ordenament jurídic espanyol.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Junts creu que el PSOE ha intentat situar aquest apunt en un decret "macedònia", ja que conté moltes altres mesures de diferent índole, i algunes d’aquestes "agreugen l’infrafinançament" de Catalunya i suposen una "retallada" de competències de l’autonomia catalana. "En lloc d’avançar en la resolució del conflicte, anem cap enrere", va argumentar Rius. "S’aplica una política de fets consumats, però els nostres vots no són un xec en blanc", ha adduït. L’única via de pacte, segons JxCat, seria que el Govern retirés de l’ordre del dia els tres decrets i es negociessin un a un amb els grups parlamentaris. "No funcionarà l’‘a canvi de res’ i només hi haurà estabilitat si hi ha avenços en l’àmbit social i nacional", va alertar.

ERC, per la seva banda, va precipitar l’anunci del seu sí per no donar lloc a dubtes. La portaveu republicana, Raquel Sans, va justificar que els decrets aporten millores en àmbits com les pensions, els convenis laborals, la justícia i les prestacions a la maternitat –per esmentar alguns exemples– i que no perjudica l’amnistia, sinó que donarà "més seguretat jurídica" perquè, una vegada s’aprovi la llei, es pugui aplicar amb menys marge per als subterfugis.