PP i Junts, contactes a tres bandes

La mateixa nit del 23 de juliol, quan ja no es movia més la fotografia final del repartiment d’escons al Congrés dels Diputats, a la seu del PP van començar a mirar a Junts. Primer de reüll, per analitzar les possibilitats que hi hagués repetició electoral –i, amb ella, una nova oportunitat per a Alberto Núñez Feijóo–. Després, quan van veure que els postconvergents començaven a deixar enrere la seva estratègia de bloqueig habitual, ho van fer una mica més de prop.

En aquell moment va ser poc més que un tempteig del terreny, però l’abast i contingut de les relacions entre aquests dos espais –que van arribar a acords de gran calat a Madrid i al Parlament fins fa menys de deu anys– està encara per revelar i pot tenir vies de futur. En especial, com a exercici de pressió postconvergent al PSOE en aspectes socioeconòmics en els quals JxCat se sent més a prop dels postulats de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que no de l’esquerranisme d’ERC.

A mitjans d’agost, a l’hotel Alma de la capital catalana, el líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, es va veure amb el vicepresident de Junts i regidor a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Rius, i també amb el president de Junts al Parlament, Albert Batet. Així ho va confirmar ahir el mateix Sirera després de la filtració a La Vanguardia dels detalls de la trobada, tot i que ja durant el mes de setembre havia explicat públicament que va parlar de manera "informal" amb "regidors" de Junts per conèixer les seves intencions i demandes, segons el popular, "inacceptables".

També Feijóo, després de dir a l’agost que Junts no era el seu rival, va confirmar contactes "indirectes" amb l’expresident Carles Puigdemont i va apostar –en una conferència a Barcelona a finals d’octubre– per "normalitzar" la relació amb el nacionalisme. Una estratègia del líder popular que va derivar en una intensa batalla interna dins del PP, encapçalada pel seu líder a Catalunya, Alejandro Fernández.

No obstant, ara, amb Pedro Sánchez renovat a la Moncloa i l’amnistia ja en tràmit, la direcció del PP treu ferro a les trobades. "Estem parlant d’un cafè. Elevar-lo a la categoria de negociació em sembla una broma", ha afirmat el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, que ha evitat pronunciar-se sobre si també hi va haver, com s’ha publicat en alguns mitjans, una trobada entre el vicesecretari d’Institucional, Esteban González Pons, i el secretari general de Junts, Jordi Turull. "Aquesta seria una pregunta per a González Pons, cada un és amo de la seva agenda, però el que li puc assegurar és que el PP no ha pactat res amb Junts fora de la Constitució", va afirmar ahir Tellado, intentant sortir al pas de la polèmica.

Junts minimitza els fets

Fonts de Junts neguen la trobada de Turull amb Pons i utilitzen un llenguatge molt similar al del portaveu del PP respecte a les altres reunions. "En situacions així [després d’unes eleccions], molta gent d’entorns de partits es fa la interessant i provoca cafès per veure què respira cadascú. Va ser això", apunten aquestes fonts.

És obvi que a JxCat no li interessa aparèixer a ulls de l’independentisme com un partit que està disposat a pactar amb el PP, però fins i tot l’expresident Puigdemont, segons va publicar Politico, va coquetejar amb aquesta possibilitat en una conversa informal amb el líder del PP europeu, Manfred Weber. Conversa en la qual deixar caure la idea d’una moció de censura al PSOE i que, posteriorment, el partit i l’entorn de Puigdemont van minimitzar com una cosa no plausible.

¿Per què JxCat pot tenir interès a no ocultar aquestes reunions? Perquè sense abandonar el seu programa independentista de màxims, pot demostrar que està en el centre del tauler i que el PSOE haurà de suar cada votació al Congrés per aprovar les seves mesures. Per demostrar en definitiva que collaran els socialistes perquè compleixi allò firmat. ¿I en el terreny socioeconòmic? No s’ha d’anar al pacte del Majestic de Jordi Pujol amb José María Aznar (1996) ni als acords del llavors president Artur Mas amb el PP d’Alicia Sánchez-Camacho per veure similituds. Al Parlament, Junts i el PP coincideixen en votacions de caràcter en favor del desplegament de determinades infraestructures, per exemple.

Sigui com sigui, aquest cafè entre Sirera, Rius i Batet no ha sigut l’única trobada entre dirigents de les dues formacions. Uns mesos abans, en plenes negociacions per a l’Ajuntament de Barcelona, Sirera es va veure fins en dues ocasions amb Xavier Trias.

La primera va ser tres dies després de les eleccions municipals, en un hotel de l’Eixample. Una primera trobada que no va anar més enllà. La segona es va produir ja la setmana de la investidura, quan van començar els rumors d’un possible pacte entre Trias i ERC. Els dos dirigents es van citar, a proposta de Trias, al restaurant Racó de Can Cesc. Allà, l’exalcalde va confirmar a Sirera que les negociacions amb els republicans anaven de debò i el popular ja li va avançar que això ho canviava tot. Després d’aquest dinar, es va activar l’operació que va acabar donant l’alcaldia, com és àmpliament conegut, al socialista Jaume Collboni.

Notícies relacionades

Montero crida a «intensificar el diàleg» amb Junts després de la seva amenaça sense al·ludir a una reunió de Sánchez amb Puigdemont

Junts sotmetrà a la militància si retira el suport a Sánchez

La ferida que va deixar en els postconvergents haver perdut l’ajuntament va marcar també el següent episodi: la Diputació de Barcelona. Diverses fonts, de diferent signe polític –fins i tot del PP-, van confirmar que hi va haver contactes al més alt nivell de dirigents de Junts amb els populars.

El que demostren aquests contactes és que l’actual direcció del partit de Puigdemont ha abandonat la idea de ser un "moviment" únicament al servei de la independència i s’ha arremangat per fer la clàssica política de partit, la que pretén l’accés a tots els governs amb els pactes que siguin necessaris, amb una única frontera, la de Vox.