Més a prop del que sembla

Com ja és tradició, el desembre ha acabat amb les compareixences davant els mitjans de comunicació del president del Govern central i el líder de l’oposició per analitzar l’any que acaba. Pedro Sánchez s’està menjant els torrons al palau de la Moncloa, una cosa que no podia imaginar-se cap socialista (excepte ell, segurament) a principis de maig. Alberto Núñez Feijóo, per contra, continua a la seva casa del centre de Madrid amb els seus plans polítics trastocats. Ho va resumir aquest dijous en una frase plena d’enyorança: "Li dec a Espanya el Govern que molts esperaven al juliol". L’any acaba amb Sánchez i Feijóo més a prop que mai fins ara, malgrat les pulles i els retrets continus.

Propòsits per al líder del PSOE

Aprovar la llei d’amnistia del procés i ajudar EH Bildu en la moció de censura de Pamplona són decisions polítiques arriscades que són molt difícils d’entendre si s’ha dit just el contrari 24 hores abans. Fins ara a Sánchez li han anat sortint bé aquests "canvis d’opinió" constants, aquesta capacitat per fer de la necessitat virtut, però seria bo que el líder del partit que governa tractés els ciutadans amb més respecte. Alguns poden entendre que se’ls menysprea, d’altres que se’ls infantilitza, com quan va modificar la posició tradicional d’Espanya davant el Sàhara Occidental sense donar una explicació plausible dels motius que el van portar a fer-ho.

El cap de l’Executiu central ha de ser més transparent. No pot basar el seu currículum com a president en la capacitat dels espanyols d’"oblidar" el que ha fet abans d’anar a votar o en la "por de la ultradreta" de Vox. Així s’expressava un assessor fa uns dies, que rematava amb una frase que resumeix aquesta filosofia: "Després de Nadal ja ningú recordarà la moció de censura de Pamplona".

Propòsits per al líder del PP

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

A Feijóo les negociacions del PSOE per pactar la llei d’amnistia, les reunions a Suïssa amb Carles Puigdemont i el suport a EH Bildu a Pamplona li han servit per alçar la veu en les seves crítiques, però sobretot per distreure el focus del seu principal problema: el fracàs electoral de juliol i de les negociacions infructuoses d’agost (amb el PNB i Junts) per convertir-se en president del Govern. Al PP ja s’ha assumit que el principal error va ser pactar amb Vox els governs autonòmics en les set setmanes que van discórrer entre la victòria contundent dels conservadors el 28 de maig, a les eleccions per als ajuntaments i comunitats, i el 23 de juliol, a les generals. Feijóo necessita tornar a recuperar el fons i la forma del discurs que tenia en els últims anys com a president a Galícia, per tornar a convèncer el votant de centre que va perdre a conseqüència dels acords amb la ultradreta. Ha de ser valent i encaixar els atacs de Santiago Abascal i també els dubtes d’alguns dels seus barons més conservadors. La decisió d’asseure’s per renovar el CGPJ per fi (fa cinc anys que el PP el bloqueja) i la reforma de la Constitució són dos passos en aquesta direcció.

L’any que comença no dona treva als partits. Segueixen les eleccions: gallegues, basques i europees. Feijóo ha d’aconseguir retenir la Xunta, perquè no es pot permetre perdre’n dos de dos: la Moncloa i Galícia. Sánchez, per la seva banda, viurà pendent de l’aplicació de la llei de l’amnistia, a partir d’abril.