El PSC i el dilema de l’Estatut

"En algun moment caldrà corregir l’anomalia que l’Estatut vigent no és el que es va aprovar per la ciutadania. Si això passés a Extremadura o Andalusia, tothom veuria clar que s’ha de corregir". La frase la va pronunciar el líder del PSC, Salvador Illa, el 13 de gener del 2022 en una conferència a Madrid. No feia ni un mes que, després de guanyar les eleccions catalanes, havia rellevat Miquel Iceta al capdavant del partit en un moment en què, dia sí i dia també, els independentistes inquirien els socialistes a aclarir quina proposta tenien per resoldre el conflicte amb Catalunya si el rebuig del referèndum era tan infrangible.

Gairebé dos anys després i a les portes del congrés que el PSC té en l’agenda per al març, la defensa de la reforma de l’Estatut per recuperar els articles que va retallar el Tribunal Constitucional ha desaparegut del repertori dialèctic –i estratègic– d’Illa. La seva proposta se circumscriu ara en el "desplegament de l’autogovern" i la reforma del finançament que Pedro Sánchez té entre cella i cella abordar amb èxit en aquesta legislatura. La lectura de la cúpula de Pallars és que ara toca "estabilitat" i que seria temerari que, a un any de les eleccions catalanes, amb les enquestes a favor i amb l’independentisme incapaç de refer la unitat, es reobrís una nova capsa de Pandora que se sumés a una llei d’amnistia que no genera entusiasme en el partit.

L’aposta per l’"estabilitat"

"Ni suma ni resta", solen resumir, per molt que estiguin convençuts, tot i que sigui per necessitat, que el temps acabarà dissipant recels com va passar amb els indults i que les seves expectatives electorals aniran a l’alça. Sempre que els tribunals no dinamitin aquesta aposta apaivagadora amb què Sánchez ha lligat el suport d’ERC i Junts per continuar amb la Moncloa una vegada s’hagi d’aplicar l’exoneració de les causes del procés. Mirant de deixar al marge aquest escenari, en el PSC s’arremanguen perquè l’agenda a Catalunya torni a centrar-se en "les coses del menjar".

Sequera, educació, finançament o infraestructures. Illa es mou com un peix a l’aigua en un context en què els debats del preprocés han tornat a la primera línia de l’agenda parlamentària. ¿Per a què llavors agitar de nou la política catalana amb una reforma de l’Estatut? Més encara quan el focus del conflicte territorial està més en la desjudicialització que en el referèndum.

Nous objectius

La societat catalana, insisteixen en el PSC, ja ha "girat full" al debat sobre l’encaix de Catalunya en l’Estat i, en tot cas, cal centrar-se en les inversions i el finançament. Però encara n’hi ha més. Illa està convençut que mai abans ha tingut tan a prop la possibilitat d’arribar al Palau. I junt amb aquesta expectativa, té viu en la memòria com la reforma de l’Estatut, al costat de la del finançament i el cop de porta al pacte fiscal, va donar ales a l’independentisme.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Illa no vol perdre les regnes de la situació ara que la sintonia amb el PSOE és total i que el PSC és el principal motor del socialisme estatal. Illa gestiona amb cautela aquesta ascendència conscient que Sánchez ha de fer equilibris. Ja ha passat en la confecció del Govern i els principals càrrecs d’aquest mandat, en la qual el PSC ha perdut cares visibles.

Només així creu poder transitar amb èxit el pantanós terreny que suposa sempre abordar el sistema de repartiment de recursos i donar carpetada a la sensació de greuge econòmic i la "desafecció" de què van advertir en el seu moment tant Pasqual Maragall com José Montilla.