Reformes per al futur de la Constitució

La Constitució del 1978 ha funcionat bé, si la comparem amb qualsevol de les seves predecessores. Però això no significa que no necessiti canvis, perquè funcionin millor les seves institucions. Em permeto suggerir-ne alguns dels que crec més urgents.

Comencem per la Corona. Caldria retocar l’article 56.3, de tal manera que quedés clar que el cap de l’Estat no gaudeix d’impunitat en els seus comportaments com a persona privada. Cap règim parlamentari democràtic, sigui monàrquic o republicà, pot acceptar una impunitat que erosioni l’autoritat moral de què ha de gaudir la direcció de l’Estat. I, tractant de la Corona, em sembla que caldria reduir el paper del rei en la investidura del president del Govern.

L’actual sistema de designació del cap té un risc: el d’un bucle infinit de repetició d’eleccions generals si no s’arriba a formar una majoria suficient per a la investidura. Proposo que el paper del rei es limiti a nomenar la persona investida pel Congrés. La investidura, canviant totalment l’article 99, s’inspiraria en el procediment de designació del lehendakari: els grups parlamentaris que ho desitgen presenten candidats. Cadascun d’ells presenta el seu programa de govern, i, quan han intervingut tots, es vota. Si algun d’ells obté la majoria absoluta en la primera volta, se’l considera investit i el rei el nomena. Si cap arriba a la majoria absoluta, passen a una segona volta els dos que hagin obtingut millors resultats. Nova tanda de discursos d’investidura, nova votació, i es considera investit qui obtingui més vots. En cas d’empat, s’investeix el que representi la llista més votada.

També és un canvi urgent el del procediment de renovació d’òrgans constitucionals col·legiats, que depèn del consens dels grans partits. El meu suggeriment és que a la Constitució s’impedeixi de manera explícita la pròrroga del mandat dels que el tinguin caducat. La idea és que, si no es renova amb les majories requerides per la Constitució, s’estableixi un sistema de sorteig entre els col·lectius professionals adequats a les vacants que calgui cobrir. Això impediria situacions vergonyoses com la de l’actual Consell General del Poder Judicial.

Notícies relacionades

Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

Finalment, penso que caldria equiparar el nomenament del fiscal general de l’Estat, que es fa a proposta del Govern segons l’article 124.3, al que se segueix per al del Defensor del Poble: una persona que compta amb el suport de tres cinquenes parts de cada cambra i disposa d’un mandat que dura cinc anys. Així, es reforçaria la imatge d’imparcialitat que ha de tenir el fiscal general, i el Govern podria fer servir l’Advocacia de l’Estat per portar a terme la seva política de defensa de la legalitat.

La nostra democràcia està crispada pel populisme i la polarització política, i això fa que sigui pessimista sobre la viabilitat de les reformes. Sense un gran consens, com el que explica l’èxit de la Constitució del 1978, em temo que cap reforma és possible ni desitjable. Però per demanar que no quedi.