A bramara Madrid

No ha anat a Madrid a fer amics. Però sí a fer carrera. Miguel Tellado (Ferrol, 1974) està a punt de ser reconegut a tots els restaurants. El càrrec de portaveu parlamentari del Partit Popular que ha adjudicat Núñez Feijóo és un dels que proporcionen més fama i projecció mediàtica i que més oportunitats donen d’insultar. Li ve a tomb. Carn de telenotícies.

Tellado va estudiar Ciències Polítiques a Santiago de Compostel·la i allà es va moure en l’òrbita del nacionalisme, del galleguisme, però li va donar pel periodisme, o sigui per l’intrusisme. Massa ismes, tot i que Tellado sempre s’ha mogut més en allò descarnat i no en el surrealisme. A finals dels noranta va jugar a ser Jiménez Losantos, tot i que Losantos en aquell temps no fos el Losantos d’ara i sí algú més mesurat. Tellado estrenava una afilada loquacitat, un estil personalíssim, en una emissora municipal d’un ajuntament controlat pel BNG, Fene. Que és allà on va néixer Yolanda Díaz. Però va ser Juan Juncal, en aquell temps portaveu del PP en aquest municipi i després alcalde, el que el va fitxar com a cap de premsa.

Propensió al bram

Allà me l’imagino, amb semblant caràcter i propensió al bram, trucant a algun periodista díscol que hagués gosat criticar el seu patrocinador. La propensió al bram és tractable, com la propensió al colesterol o a la taquicàrdia, si bé en ocasions el que la pateix no la combat i acaba guanyant-li mèrits. Des de 1997 va treballar com a periodista en diversos mitjans de comunicació; va ser cap de premsa de l’Ajuntament de Ferrol (2003-2007), cap de premsa del Grup Popular a la Diputació de la Corunya (2007-2009) i cap de Gabinet de la Conselleria de Treball. I clar, de tant estar a l’ombra va aprendre bé què és el sol i com se sobreviu en ell. Va fer el pas. Va entrar al Parlament de Galícia el 2012 i, posteriorment va ser secretari general dels populars gallecs. Quina pistonuda carrera per a un periodista, quan la majoria al que arribem és a la meta volant d’un sou justet, a la meta d’un contractet fix i al pòdium efímer i tristoi d’una columna firmada en un diari regional. Nacional, fins i tot. La meta per sentir-te periodista important és que un tal Tellado, a partir d’ara, Miguel el portaveu, un respecte, et llegeixi i després et segueixi a Twitter o almenys t’enviï un perraco o un guapín a dir-te alguna cosa a les xarxes, una cosa no pròpia de Corín Tellado, que escrivia unes novel·les romàntiques on hi havia guapos com Pedro Sánchez, malvats de dubtoses intencions, noies de bé, guapes i casadores i escenaris idíl·lics.

Tellado té nova vida a la ciutat de Madrid, com tants altres periodistes gallecs a qui Feijóo s’ha emportat cap a la capital espanyola, establint-los com a guàrdia pretoriana i trencant l’equilibri intern amb l’eix andalús. No sap bé Núñez Feijóo el que ha provocat fent enfadar Elías Bendodo, eficaç polític que ha degradat. Ja només confia en els durs, que per continuar manant han de ser cada vegada més durs. Tellado acabarà imitant Rafael Hernando, que imitava Pujalte, que no se sap bé si va aprendre a bramar de Manuel Fraga o de Gil Robles. Tellado donarà sessions de control de glòria i titularà, escàndol i vestidures esquinçades. Ui, el que ha dit.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Poli dolent de Feijóo

Hi va a fuetejar Sánchez i Félix Bolaños i els ministres i ministresses, però ha de tenir singular encert en l’originalitat, ja que insultar Sánchez és una disciplina olímpica molt freqüentada en la qual ja hi ha acreditats medallistes que, no obstant, van cansant-se i van quedant exhaustos mentre el president del Govern segueix sent-ho. Tellado no amnistiarà els exabruptes, però segur que darrere d’aquesta aparença i dialèctica farruca hi ha un cor que sap, per intel·ligència emocional i de l’altra, que la política té molt de farsa i de comèdia efímera. El temps dirà si ha nascut una estrella. O un satèl·lit. Sí que ha arribat un portaveu. Un parapet, un poli dolent de Feijóo, que és el cap però no el líder. Miguel Tellado aterra en la representació del Congrés ara que per al PP l’important és el carrer. Ajuda la bandera i t’ajudaré, ajuda’t i Déu t’ajudarà. Sempre pot tornar al periodisme. Allà el partidisme, en segons quins llocs, també cotitza.