Enquesta eleccions generals Espanya: El PP creix i el PSOE cau després dels pactes d’investidura de Sánchez

El PP creix a costa de l’erosió que pateixen els socialistes a conseqüència dels seus acords amb l’independentisme. Les concessions de Sánchez i el malestar expressat al carrer en forma de manifestacions permetrien a Feijóo sumar fins a 13 escons més que a les urnes i, ara sí, podria armar una majoria per governar amb el suport de Vox. De fet, el PSOE, que podria deixar-se fins a 16 diputats, trenca la tendència habitual que els primers sondejos d’una legislatura solen ser benèvols amb el partit que acaba de formar govern.

En cas de celebrar-se ara eleccions, Feijóo obtindria el 32,5% dels vots i 145-150 escons (avui en té 137), cosa que significa que en quatre mesos escalaria dos punts i mig. Més de quatre punts és el que perdria Sánchez, que es quedaria en el 27,3% dels sufragis i 105-110 diputats (ara en té 121). La diferència entre tots dos seria de gairebé vuit punts a favor dels populars, quan en els comicis de juliol l’avantatge de Feijóo va ser de tot just 1,3 punts.

Sumar i Vox obtindrien uns resultats similars als que els van donar les urnes, amb un nou empat entre tots dos. Al juliol, l’extrema dreta de Santiago Abascal va retenir pels pèls la tercera posició amb una sola dècima i dos escons més que la coalició de Yolanda Díaz. Aquest sondeig els situa ara empatats amb el 12,5% dels vots i 30-35 diputats per a cada formació. Vox té avui 33 parlamentaris i Sumar en té 31.

Malgrat aquest empat, la gran diferència respecte a les eleccions és que la suma de PP i Vox es mouria en una forquilla de 175-185 escons que donaria a Feijóo accés a la Moncloa, quan al juliol es van quedar en 170. Per contra, el PSOE i Sumar retrocedirien de 152 a 135-145 diputats. I és que el GESOP constata que l’enquesta, elaborada a partir de 1.002 entrevistes del 21 al 23 de novembre (després del nomenament dels nous ministres), reflecteix un ambient d’insatisfacció amb l’evolució del país.

La formació del nou Govern i els temes que han marcat l’agenda política en les últimes setmanes han contribuït a l’increment de la polarització política i la divisió territorial, de la qual es beneficia clarament el PP. Mentre que la fidelitat de vot als populars frega el 80%, la del PSOE amb prou feines supera el 60%. Un de cada 10 votants del PSOE al juliol elegirien avui la papereta de Feijóo, que també atrauria el 14% d’electors de Vox.

Una altra conseqüència d’aquest context tan polaritzat és la baixada en les notes mitjanes de tots els líders polítics respecte del baròmetre del GESOP del mes de maig. Tot i que suspèn com tots i retrocedeix dos punts, Feijóo dona el tomb i supera Díaz com a dirigent més ben valorat (4,4). La vicepresidenta segona del Govern perd quatre dècimes i es queda amb un 4,2. La caiguda de Sánchez és encara més gran, de mig punt (3,8), i és el líder que obté una valoració més baixa entre els seus propis votants (6,2), però és l’única que aprova entre els catalans (5,2).

Notícies relacionades

Sánchez defensa que l’amnistia unirà el país i insisteix a condemnar «la matança indiscriminada de palestins»

Feijóo demana parlar menys de l’amnistia i més de com abaixar els preus

Respecte a Catalunya, tan empatats com van quedar a les eleccions tornarien a quedar ERC i Junts. Les urnes van atorgar als republicans un mínim avantatge de tres dècimes, però tots dos van obtenir 7 escons. Ara el sondeig els col·loca als dos amb el 2% dels vots i 7-8 diputats. No obstant, i tot i que el sondeig no estima quina representació aconseguiria, el PSC tornaria a guanyar de sobres els comicis a l’obtenir un 24,6% d’intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’).

Els pactes amb Sánchez han afectat més a JxCat, la fidelitat de vot del qual frega el 65%, però és 24 punts inferior a la d’Esquerra. No obstant, en vot directe, els republicans es queden un punt per sota dels postconvergents, que aconseguirien atraure un de cada 10 votants d’ERC al juliol. Per cert, la segona força en intenció directa de vot a Catalunya és el PP, que en les últimes eleccions ja va collir més paperetes que les dues forces independentistes.