¿Espanya és de dretes i Catalunya és independentista? Dades contra mites
4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La tramoia de la investidura de Pedro Sánchez ha deixat un decorat polític marcat per dos potents relats. El primer, dels partits de dretes, és que el PSOE ha donat el cop definitiu a la Constitució amb les seves concessions a ERC i Junts, sobretot amb l’amnistia del procés, i que semblant barbàrie justifica la tensió al carrer. El segon, dels independentistes, és que la legislatura nounada serà la del nou encaix de Catalunya, amb l’horitzó d’una cosa semblant a un referèndum. El que uneix els dos pols és el pretext que una majoria social, més o menys silenciosa, sosté els dos fulls de ruta. Però les enquestes, on millor es reflecteixen l’Espanya i la Catalunya que volen la majoria, demostren que les percepcions de la ciutadania enclouen molts més matisos que el blanc o negre.

Identitats en plural

L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, publicat aquest mes, reproduïa el suport de tres de cada quatre catalans (73%) a la celebració d’un referèndum, un percentatge que es va mantenir bastant estable durant el procés. Fins i tot el 53% dels contraris a la independència defensen la possibilitat de votar, davant un 38% que rebutja tota consulta. Però el sondeig també va preguntar de diverses maneres fins a quin punt els entrevistats se senten catalans i espanyols. Tot i que la identitat catalana concita més adhesions, l’espanyola manté l’embranzida. Per exemple, dos de cada tres catalans es consideren espanyols (67%), una mica més de la meitat se senten «molt vinculats» a Espanya (53%) o creuen que ser espanyol «és una part important» de la seva identitat (51%). Les mateixes preguntes sobre la identitat catalana disparen els percentatges per sobre del 80%.

Les percepcions per franges d’edat confirmen la tendència creixent que les generacions més joves estableixin menys atracció per l’independentisme que en èpoques anteriors. Tot i que el sentiment de pertinença català és molt majoritari a tots els sectors, la dimensió emocional és més intensa a les franges de més edat. Entre la gent gran és molt més freqüent sentir-se insultat quan es critica Catalunya, o sentir que ser català és una part molt important de la pròpia identitat. En general, la vinculació emocional amb Espanya no és tan majoritària com la catalana, sí que és més freqüent entre la gent de més edat sentir aquesta pertinença com un element important de la pròpia identitat.

No tan polaritzats

Més enllà d’aquesta fotografia actual sobre la identitat dels catalans, des del 2006 s’ha donat una realitat molt eloqüent (i potser xocant per a alguns sectors) quan el CEO pregunta pel sentiment de pertinença. Sempre en aquests 17 anys, fins i tot en les etapes més convulses del procés, la resposta majoritària ha sigut la de ‘tan català com espanyol’. Actualment es defineixen així el 43,7% dels entrevistats, gairebé 20 punts més que els que es consideren més catalans que espanyols (24,4%) i gairebé 27 punts més que els que es declaren només catalans.

La diferència més exigua es va donar entre el 2013 i el 2014, en plens preparatius de la consulta del 9-N, quan el 31% es consideraven tan catalans com espanyols i el 29%, només catalans. A partir de llavors, l’avantatge de la primera opció es va anar engrandint, tot i que sense arribar al rècord del 47,8% que va assolir el 2008. Aquesta mateixa setmana, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha presentat un estudi sobre convivència i seguretat a Catalunya que conclou que el procés independentista continua sent el tema que genera més polarització en la societat, si bé ho fa menys que el 2022 i és l’última de les preocupacions dels catalans a nivell personal.

Espanya

Notícies relacionades

Malgrat les manifestacions del PP i les protestes de l’extrema dreta davant la seu del PSOE, la inquietud dels espanyols pel procés, que va arribar a ser del 25% a la tardor del 2017, amb prou feines és avui de l’1,6%, segons els baròmetres del CIS. Aquest organisme porta des de 1984 preguntant per l’organització territorial preferida pels espanyols i la resposta més citada ha sigut sempre l’statu quo autonòmic. La sensibilitat autonomista, que va assolir el 57,4% el 2007, ha resistit a quatre dècades de tensions territorials de tot tipus, tot i que es va ressentir notablement a partir del 2012, amb el tret de sortida del procés.

Entre el 2011 i el 2012 va caure 11 punts, fins al 29,4% només cinc punts per davant dels que propugnaven un Govern central sense autonomies, opció que va superar en suports a la que havia sigut la segona preferència fins aleshores: donar més competències a les comunitats. Amb el fracàs de la via unilateral, les percepcions dels espanyols van tornar a ressituar-se i l’última vegada que el CIS va fer aquesta pregunta, el 31,6% recolzava el model actual, el 19,8% volia retallar autogovern, el 18,3 preferia elevar-lo i el 13% defensava el centralisme. El dret de les autonomies a independitzar-se solia ser sempre la cinquena opció, però ara ha avançat en mig punt l’Estat unitari i el recolza el 13,5%, tot un rècord en 40 anys.