El PSC reforçarà el federalisme al seu congrés de març per governar la Catalunya postprocés

Amb aquest objectiu entre cella i cella, la formació ha dissenyat un congrés amb un full de ruta que tornarà a donar ales al concepte de federalisme amb un nou finançament i el desplegament de l’Estatut per bandera per governar la Catalunya del postprocés, que fonts del partit reivindiquen que ha d’estar centrada en «les coses del menjar» i no en el conflicte territorial i el referèndum que reclamen els independentistes. Més parlar del combat contra la sequera, millors infraestructures, indústria o millora de la sanitat i l’educació i menys de votacions de «ruptura» que no acceptaran, venen a dir. Per això el lema del congrés, que serà convocat formalment aquest dissabte davant el consell nacional, és ‘Ara toca Catalunya’ per «girar full» a una dècada que donen per «perduda» per la «crispació» i la «tensió paralitzants» heretades el 2018 del PP i del Govern.

La recepta contra la «desafecció»

La ponència política, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, advoca per «retrobar gradualment les prioritats» i agafa impuls una vegada resolta una investidura de Sánchez en què el resultat del PSC ha exercit de locomotora, però en la qual els pactes amb l’independentisme són la clau de la legislatura malgrat que ERC i Junts han perdut pistonada a les urnes. La llei d’amnistia en dona fe, a l’espera de l’impacte que pugui tenir electoralment una vegada quedi en mans dels tribunals.

Convençut que té opcions de guanyar, Illa renovarà l’executiva en un moment plàcid sense ningú que el qüestioni a la interna, però també el rumb del partit en una època de plena simbiosi amb l’estratègia i el lideratge del PSOE amb la vista posada en les eleccions catalanes que se celebraran, com a molt tard, el febrer del 2025. «La resposta és federal», afirma el document com a via per revertir el «procés de desafecció» de què va advertir l’expresident José Montilla el 2007 amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. «El federalisme és el millor mètode institucional per organitzar la governança multinivell en un Estat descentralitzat i compost com és Espanya, que reconeix Catalunya com a nacionalitat i la Generalitat com a sistema institucional d’autogovern que, alhora, és Estat», afirmen al text.

Nou finançament i més Estatut

La recepta per omplir de contingut aquest federalisme, apunten, és un nou model de finançament «més just per a Catalunya», tot i que «fugint de privilegis» i sent «solidari amb la resta d’Espanya», i el desplegament de l’autogovern recollit a l’Estatut. Mirant de no trepitjar cap durícia en el socialisme a escala estatal, menys encara en un context d’alta exaltació de la dreta i inquietud al PSOE, el PSC esquiva conceptes com el d’ordinalitat en el repartiment dels recursos per no perdre posicions en funció del que aporta, i recull el reconeixement de Catalunya com a «nacionalitat» i no com a nació, cenyint-se en el que està establert a l’Estatut, malgrat que en fulls de ruta anteriors sí que ho feia i definia Espanya com a «nació de nacions». No es tornen a obrir, expliquen fonts de la direcció, qüestions ja «consensuades» en matèria identitària per no restar focus a l’agenda social i econòmica.

La ponència política tampoc fa referència a una reforma de l’Estatut o a «corregir l’anomalia» que va provocar la sentència del Tribunal Constitucional que el va retallar, com va defensar Illa a principis del 2021. És una carta que els socialistes es reserven, en tot cas, per a la negociació entre governs en funció de què passi a les eleccions catalanes. En matèria lingüística, treuen pit de l’oficialitat del català al Congrés i al Senat i de la feina feta perquè també ho sigui a la Unió Europea malgrat la complexitat per a això; i en l’àmbit educatiu es limiten a defensar que es garanteixi el domini oral i escrit del català, el castellà i l’anglès. La revisió del model d’immersió va ser un dels debats espinosos del congrés de fa quatre anys.

La Generalitat com a repte

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

En tot cas, el que fa el PSC al seu nou full de ruta és reivindicar la seva aposta per la «normalització» davant la via unilateral «conflictiva» i «no democràtica» de l’independentisme, que va arribar al seu zenit la tardor del 2017 i que va desembocar en una teranyina judicial que els socialistes miren de desfer per garantir-se l’estabilitat. «S’ha acabat la retòrica buida i orientada a inflamar i polaritzar identitats», sentencien.

Alhora, reivindiquen que és el torn del PSC al capdavant de la Generalitat per passar de la «lògica de l’exclusió unilateral» a la de la «inclusió dels diferents» per la via del diàleg i el reconeixement de la pluralitat, que ha acabat sent un imperatiu perquè Sánchez es mantingui a la Moncloa. «Som l’alternativa sòlida per governar Catalunya», afirmen des de la cúpula de Pallars. Recorden que Illa va prometre fer créixer i consolidar el partit i ho ha complert, però que entre els seus reptes al congrés extraordinari en el qual va assumir les regnes del partit fa tres anys també hi havia situar-lo als dos balcons de la plaça de Sant Jaume. Després de guanyar les últimes tres eleccions, al PSC només li queda aconseguir el de la Generalitat.