Després de la investidura de Sánchez
Brussel·les garanteix una anàlisi «independent» sobre l’amnistia en un ple crispat del Parlament Europeu
El comissari de justícia, Didier Reynders, apunta que l’examen no acabarà fins que el Parlament espanyol no aprovi la nova llei
Multimèdia | Tots els acords de Sánchez per a la investidura: ¿què ha pactat amb cada partit?
Multimèdia | L’amnistia del procés: totes les claus
Multimèdia | Tots els ministres de Sánchez (de tots els seus governs)
El pols al Govern de Pedro Sánchez i a la llei d’amnistia pactada pel PSOE amb ERC i Junts ha centrat aquest dimecres un aspre debat al Parlament Europeu, que ha oscil·lat entre les acusacions de «traïció» del grup conservador a l’Executiu espanyol i les crítiques de l’esquerra al PP per no assumir el resultat electoral del 23 de juliol passat, i en el qual el comissari de justícia, Didier Reynders, ha recordat que la Comissió Europea analitzarà el redactat de la futura norma de manera «acurada, independent i objectiva», «en contacte amb les autoritats espanyoles», i que l’exercici acabarà «una vegada que hi hagi un text final aprovat pel parlament».
Malgrat la intervenció d’alguns eurodiputats d’altres països, mobilitzats particularment per la dreta i la ultradreta, el debat titulat l’«Amenaça a l’Estat de dret com a conseqüència de l’acord de Govern a Espanya» –promogut pel PP amb el suport de Cs i Vox– ha sigut profundament espanyol i ha traslladat a l’hemicicle del Parlament Europeu l’enfrontament polític que es viu a nivell nacional. Una discussió que no s’ha concretat en cap tipus de resolució política, però que augmenta la pressió sobre el comissari Reynders que ha assistit impassible a la picabaralla.
«La Comissió coneix l’acord de dos partits polítics en la investidura del nou Govern espanyol. Sabem que aquest acord permet una amnistia i la creació de comissions especials al Parlament», ha explicat Reynders durant una llarga intervenció inicial en la qual ha detallat amb tots els ets i uts el contingut de l’últim informe sobre l’Estat de dret el 2023 a Espanya, que reclama per exemple la renovació urgent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), abans d’entrar en la qüestió de l’amnistia.
El liberal belga ha recordat que va escriure una carta a dos ministres en funcions demanant explicacions sobre la nova llei, ha explicat que el ministre Félix Bolaños va respondre oferint-li la seva «disponibilitat per al diàleg» –que ha reiterat durant el debat la secretària d’estat Ángeles Moreno– i ha esmentat que han sigut «moltes queixes» de ciutadans que ha rebut, que quedaran reflectides a l’informe sobre l’estat de dret del 2024, tot i que ha deixat clar que la situació a Catalunya continua sent una qüestió interna d’Espanya que s’ha de dirimir «segons l’ordre constitucional espanyol».
Ofensiva del PP, Cs i Vox
Davant la cautela de la Comissió Europea, les intervencions, particularment de la dreta i la ultradreta han sigut extremament dures. El president del PPE, Manfred Weber, ha expressat la preocupació del seu grup pel que considera «deteriorament, per no dir abolició de l’estat de dret a Espanya» i ha avisat que «Sánchez passarà a la història com aquell que va violar l’Estat de dret i Feijóo com el que la va salvar».
En nom dels liberals el primer a intervenir ha sigut el cap de files dels liberals, el líder de Cs, Adrián Vázquez, que ha qualificat la llei de «voladura de l’estat de dret» i de ser una llei «a mida» i estar redactada per aquells que se’n beneficiaran. Encara més crític ha sigut l’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, que ha qualificat la llei de «cop d’estat» i ha acusat Sánchez de ser un «narcisista, mentider i amb una patològica necessitat de poder».
Davant el to d’aquests grups, han defensat la llei socialdemòcrata i l’esquerra que han acusat el PP de no assumir els resultats electorals del 23J i de no optar per la via de la reconciliació. «Serem el partit que recuperi la convivència entre catalans i entre catalans i la resta d’Espanya. Li recomano que llegeixi Antonio Machado: «al andar se hace camino y al volver la vista a través se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar», li ha respost la presidenta dels socialdemòcrates, Iratxe García, a Weber. «Es demostrarà que no va en contra ni de la Constitució espanyola ni dels valors de la UE», ha puntualitzat Jordi Solé.
La reacció de Puigdemont
Notícies relacionadesTot i que Carles Puigdemont no ha pres la paraula durant el debat, de poc més d’una hora, sí que ha deixat la seva opinió als passadissos de la cambra i a la xarxa social X. L’expresident ha etzibat que el debat ha sigut «una seriosa erosió de la credibilitat de les institucions europees» perquè el PP i Cs «en la seva deriva populista» arrosseguen la Comissió i l’Eurocambra «a una situació insòlita, en la qual un pacte d’investidura firmat per dos partits es converteix en un assumpte europeu». En el mateix apunt, ha lamentat el paper de Weber «transformat en un polític qualsevol del PP espanyol, d’aquests que mai tenen incomoditat a compartir manifestacions amb feixistes i nazis, de fer de la mentida un argument i no de contrastar mínimament les dades». «El PP Europeu està abandonant el carril central que la democràcia cristiana va obrir un dia, i està adoptant els criteris i estàndards de la seva filial espanyola hereva del franquisme», ha conclòs.
Fonts del PSOE han defensat, per la seva banda, que el PP «ha fracassat en el seu intent que la Comissió Europea es posicioni en contra de la proposició de llei d’amnistia», ja que Reynders ha remarcat que es tracta d’una «qüestió interna». «El PP ha demostrat en seu europea que és indistingible de Vox: utilitzen el mateix to aspre i les mateixes mentides. El seu objectiu és danyar el Govern progressista, però el que fan és perjudicar la imatge d’Espanya», han afegit, remarcant que «l’Estat de Dret està en el centre de l’acció política del Govern».
- Apunts polítics de la setmana Illa busca pis per a 4 anys i sense banderes
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- Anàlisi El cas de la parella d’Ayuso
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"