El Constitucional avala la decisió de Batet de no demanar al Govern els expedients dels indults del procés

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat en el ple celebrat aquest dimarts la decisió de l’expresidenta del Congrés Meritxell Batet de no demanar al Govern els expedients complets dels indults concedits a l’exvicepresident català Oriol Junqueras i a la resta dels líders del procés condemnats per sedició i/o malversació.

La majoria progressista, de set magistrats contra quatre, ha rebutjat el recurs plantejat per diputats del PP, en línia amb la nova ponència redactada pel magistrat conservador Ricardo Enríquez.

No obstant, tant Enríquez com els altres tres integrants de la minoria conservadora –Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa– han anunciat un vot particular conjunt al considerar que s’havia d’haver emparat els parlamentaris populars, segons ha informat el TC.

S’ha de recordar que la cort de garanties ja va estudiar aquest assumpte el 25 d’octubre passat, però llavors ho va fer partint d’un esborrany de sentència redactat també per Enríquez que proposava estimar el recurs del PP contra aquesta decisió.

La majoria del ple es va mostrar en contra de la ponència d’Enríquez, de manera que el magistrat va accedir a elaborar un nou esborrany que advoqués per desestimar el recurs popular, que finalment ha sigut el que ha aprovat el TC.

L’assumpte va arribar al Constitucional després que els diputats del PP presentessin, el juny del 2021, davant la Mesa del Congrés, una sol·licitud d’informe al Ministeri de Justícia i a la Presidència del Govern perquè s’obtinguessin tots els informes i documents que integraven els expedients d’aquests indults.

Aquesta pretensió, rebutjada directament per Batet el 13 de setembre d’aquell any, va provocar que la portaveu del PP a la Cambra baixa, Cuca Gamarra, i els seus companys acudissin al TC per entendre que s’havia incorregut en una vulneració dels seus drets com a parlamentaris.

El Govern, per la seva banda, va rebutjar «fer públics» o «donar accés als expedients» complets dels indults als líders del procés sense el «consentiment exprés» dels afectats, emparant-se en la llei de protecció de dades i en els terminis marcats en la llei del patrimoni històric espanyol.

Notícies relacionades

Com afecta la no renovació del CGPJ al ciutadà corrent

Sánchez proposa reformar la Constitució per suprimir el terme «disminuïts»

Aquesta última estableix que els documents que continguin dades personals que puguin afectar la seguretat de les persones no podran ser publicats sense consentiment exprés dels afectats, fins que hagi transcorregut un termini de 25 anys des de la seva mort o, en un altre cas, de 50 anys, a partir de la data dels documents.

L’Executiu va respondre així a una pregunta registrada pel diputat del Grup Mixt Pablo Cambronero i recollida per Europa Press, en la qual instava el Govern a donar a conèixer els documents íntegres.