El raper Valtònyc va a judici a Sevilla per dir en un concert: «Mateu un puto guàrdia civil»

El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, està citat aquest dimarts a la Secció Setena de l’Audiència de Sevilla, on serà jutjat pels fets ocorreguts fa cinc anys, el 2018, en un concert a la localitat de Marinaleda, on va cridar al seu públic: «Mateu un puto guàrdia civil aquesta nit, aneu-vos-en a un altre poble on hi hagi guàrdies civils i mateu-ne un». També va cridar: «Posa una puta bomba al fiscal d’una vegada». Per això se li imputa un delicte de provocació per cometre atemptat o, alternativament, delicte d’amenaces amb l’agreujant de reincidència, per la qual cosa la fiscalia demana quatre anys de presó. El ministeri públic també sol·licita que al raper se li imposi una multa de 3.600 euros.

Marinaleda, localitat on durant 44 anys va governar Juan Manuel Sánchez Gordillo i on des de les últimes municipals governa Izquierda Unida amb Podem Andalusia, va ser escenari el 31 de març del concert de Valtònyc. En aquell moment ja havia sigut condemnat per l’Audiència Nacional a tres anys de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona a les lletres de les seves cançons. Això va passar el 22 de febrer del 2017, i el 23 de maig del 2018, un dia abans del seu ingrés a la presó, va fugir a Bèlgica.

El raper ha estat cinc anys fugit a Bèlgica i va ser el 29 d’octubre quan va tornar a Palma, després d’haver prescrit la condemna de tres i mig de presó que li va imposar l’Audiència Nacional. Valtònyc va fugir el 2018 per evitar el seu ingrés a la presó, una vegada que el Tribunal Suprem va declarar ferma la sentència de l’Audiència Nacional. Des d’aleshores, la justícia espanyola va intentar sense èxit la seva extradició. Els tribunals belgues van defensar el 2021 que les seves cançons estaven emparades per la llibertat d’expressió i després, el 2022, el Tribunal d’Apel·lació de Gant va rebutjar de nou l’extradició al considerar que els insults al Rei no són delicte a Bèlgica.

«No abandonen»

Valtònyc va rebre la citació per declarar a Sevilla al setembre, quan estava encara fugit a Bèlgica i la notificació li permetia declarar per videoconferència. No se sap si acudirà als jutjats sevillans aquest dimarts tot i que fonts del Tribunal Superior de Justícia aclareixen que «està citat». Quan se li va comunicar la citació va deixar escrit al seu compte d’X, abans Twitter: «Després d’haver lluitat durant cinc anys en l’altra condemna i finalment poder viure tranquil a Bèlgica, ara ho volen intentar per una altra via. No abandonen, però nosaltres tampoc».

A la petició de la fiscalia s’hi va adherir l’acusació particular que exerceix l’Associació Unificada de Guàrdies Civils, que va presentar primer una denúncia per un presumpte delicte d’odi. La fiscalia va obrir diligències i el jutjat número 2 d’Estepa, circumscripció de Marinaleda, va iniciar el procés judicial, que s’ha anat tramitant mentre Valtònyc era a Bèlgica.

Llibertat d’expressió

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El TS mou fitxa contra Delgado

La condemna de Valtònyc va dividir al seu dia les associacions judicials tot i que tant el Suprem com l’Audiència Nacional van considerar que a les seves lletres hi havia missatges de suport i lloança a organitzacions terroristes com ara Grapo i ETA o amenaces contra la Corona i el president del Cercle Balear, Jorge Campos, que no cabien en la llibertat d’expressió.

Després de la seva tornada a Espanya, a finals d’octubre, el raper mallorquí va concedir una entrevista a RAC1 on va explicar que l’expresident català Carles Puigdemont l’havia ajudat a organitzar la seva tornada. Tots dos comparteixen advocat, Gonzalo Boye, i han passat el seu exili a Bèlgica. Valtònyc va defensar que la llei d’amnistia pactada pel PSOE i Junts havia d’incloure el raper Pablo Hasél: «Si no, no hi hauria d’haver amnistia». També va assegurar que no perdona haver sigut condemnat a tres anys de presó: «No estem parlant de persones. Estem parlant d’un estat repressor que té fallides democràtiques i que juga amb la vida de la gent per un passat franquista que no ha sabut curar», va defensar.