Perfil | Ángel Víctor Torres: carrera esglaó a esglaó

Ángel Víctor Torres ha llaurat la seva carrera política esglaó a esglaó i de baix a dalt. Ningú li pot retreure que ha treballat amb constància i sense grans escarafalls una trajectòria que va iniciar a la seva ciutat natal, Arucas, de la qual va ser alcalde en dues ocasions i secretari local del PSOE de la ciutat, per després fer el salt a la política insular com a vicepresident del Cabildo de Gran Canària i secretari insular del seu partit a l’illa fins a assolir la política autonòmica com a president del Govern i secretari general dels socialistes canaris. També és veritat que abans d’assolir el lideratge del seu partit i ser candidat a la presidència hi havia bastants militants i càrrecs del seu partit que es mostraven escèptics amb les seves possibilitats de donar-li al PSOE el que se li havia negat durant 26 anys.

I precisament aquesta ha sigut la principal fita en la carrera política de Torres: desallotjar Coalició Canària després de 26 anys consecutius en el poder. El dirigent socialista es va treballar a fons dos veterans de la política canària com són Román Rodríguez i Casimiro Curbelo perquè el recolzessin en un vot de confiança inèdit perquè no coneixien de gairebé res a Torres i, per acabar-ho d’adobar, amb Podem al Govern. Però el centredreta canari estava fet una fúria, CC no va poder obtenir prou vots i finalment Torres es va consagrar amb el ‘pacte de les flors’ i va aguantar els quatre anys de legislatura.

El socialisme el té Torres al seu ADN, no en va té el seu avi com a mirall en el seu camí. «Va ser un lluitador per la democràcia, un socialista republicà que va ser a la presó durant la Guerra Civil», assenyala quan parla de la seva trajectòria política. Filòleg i professor de Secundaria, ha sabut driblar les procel·loses aigües del PSOE grancanari i canari, on les famílies, sectors i sensibilitats han conformat un partit difícil de governar. Mentre Jerónimo Saavedra i el finat Juan Carlos Alemán van ser secretaris generals emblemàtics que van agafar amb força les regnes del partit, ni José Miguel Pérez ni Juan Fernando López Aguilar van aconseguir concitar aquest suport intern i van acabar deixant el lideratge del partit amb més pena que glòria. Ángel Víctor Torres va arribar en un moment difícil per als socialistes canaris guanyant unes ajustades primàries a Patricia Hernández i Juan Fernando López Aguilar, amb la perspectiva de presentar-se a les eleccions autonòmiques del 2019, per a les quals no van ser necessàries primàries perquè Torres en va ser l’únic candidat.

El líder socialista va ser sempre sanchista, de fet es va presentar al lideratge del partit avalat per Pedro Sánchez, que el 2017 feia un any que era al capdavant del PSOE després de tornar al control de la formació després de la crisi interna del 2016. El 2018 va guanyar la moció de censura contra Rajoy i l’onada guanyadora dels socialistes va beneficiar Torres, que va aconseguir una àmplia victòria en els comicis del 2019. Va ser el moment en què Torres va anar a totes per demostrar els seus dots de negociador, que ja va demostrar a l’Ajuntament d’Arucas quan va pactar en uns moments amb el PP i en d’altres amb CC, o al Cabildo grancanari, amb el seu pacte amb NC. El dirigent socialista va aconseguir armar un pacte per desallotjar CC i, per a sorpresa de propis i estranys, va aconseguir convertir-se en el segon president socialista de la història autonòmica de les Canàries.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Les successives crisis i catàstrofes viscudes en la legislatura 2019-2023 van consolidar la projecció política de Torres. Potser les successives emergències viscudes en els seus anys de govern van aconseguir evitar més crisis internes en el ‘pacte de les flors’ i, alhora, Torres va aconseguir concitar en la seva figura el suport unànime del seu partit ja que en illes com Tenerife, La Palma o El Hierro sempre hi va haver reticències al seu lideratge regional.

Malgrat guanyar les eleccions autonòmiques de maig Torres ha sigut víctima del sistema electoral canari i un nou pacte CC-PP l’ha deixat sense presidència. No va voler encapçalar les llistes al Congrés en els comicis generals del 23J per motius personals i familiars malgrat les pressions de Ferraz. No obstant, s’ha bolcat en les últimes setmanes a forjar l’acord d’investidura entre el seu partit i Coalició Canària anant a Madrid en diverses ocasions i estant en contacte freqüent amb María Jesús Montero i altres líders socialistes. En la seva carrera de pujar esglaó a esglaó arriba al Govern central després d’haver passat per les tres administracions públiques canàries. Ara haurà de demostrar els seus dots de conciliador i negociador a Madrid.