Sánchez emprèn una renovació parcial del Govern per encarar la legislatura més difícil

Mentre el cap de l’Executiu allarga el suspens, fonts del PSOE i de la Moncloa donen per segures diverses coses. Una: hi haurà «sorpreses», com gairebé sempre amb Sánchez. Dos: el nou Govern tindrà un marcat perfil polític, amb menys ministres tècnics, per encarar la legislatura més difícil, marcada per l’absoluta dependència de l’independentisme i nacionalisme català i basc i per una oposició extrema del PP i Vox. Tres: no hi haurà grans canvis en el nucli dur del president, format pel seu cap de gabinet, Óscar López; el secretari d’Estat de Comunicació, Francesc Vallès, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, tot i que no es descarta que aquest últim canviï de cartera i assumeixi la de Justícia, crucial en aquest mandat en què haurà d’aplicar-se la llei d’amnistia del procés. I quatre: la intenció és que el nombre de departaments sigui inferior als 22 actuals. 

Les sortides

Els nous nomenaments es mantenen en secret, però ja hi ha consens sobre quins ministres no repetiran. En la part socialista, Miquel Iceta (Cultura), Pilar Llop (Justícia), José Manuel Miñones (Sanitat) i Raquel Sánchez (Transports). En la del soci minoritari, abans Unides Podem i ara Sumar, Irene Montero (Igualtat, que tornarà a dependre del PSOE després del xoc per la llei del ‘només sí és sí’), Alberto Garzón (Consum), Ione Belarra (Drets Socials) i Joan Subirats (Universitats).

És a dir, la renovació en aquest sector del Govern serà gairebé absoluta. Només continuarà Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball. Després d’un nou enfrontament amb Podem, que volia mantenir Montero en Igualtat i va rebutjar divendres l’oferta de nomenar Nacho Álvarez com a quota del seu partit en el Consell de Ministres, la líder de Sumar ja té perfilada la seva estructura. Tret de sorpresa, com va avançar EL PERIÓDICO dimarts passat, la coalició d’esquerres comptarà amb cinc ministeris: la mateixa Díaz a Treball, Ernest Urtasun (Catalunya a Comú) a Cultura, Mónica García (Més Madrid) a Sanitat, Pablo Bustinduy a Drets Socials i Sita Rego (IU) en un departament de nova creació: Joventut i Infància. 

Els que segur que hi seran

Sánchez està sent molt més hermètic que Díaz a l’hora d’elegir els seus ministres. Junt amb Bolaños, es dona per fet que continuaran María Jesús Montero, fins ara a Hisenda, Teresa Ribera a Transició Ecològica, José Manuel Albares a Afers Exteriors, Pilar Alegría, que potser deixi Educació per dirigir una altra cartera, i Diana Morant, que podria ampliar el seu àmbit de competències si finalment s’afegeix Universitats a Ciència. Quant a Nadia Calviño, les mateixes fonts aposten que continuarà com a vicepresidenta econòmica, a l’espera que pugui resultar elegida presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI) a principis de desembre i llavors calgui fer una crisi de Govern quirúrgica. 

A partir d’aquí, gairebé tot són suposicions. Un dels aspectes a tenir en compte en el nou Govern serà el pes del PSC, que va aconseguir un extraordinari resultat en les generals del 23 de juliol, aconseguint més vots i escons que tots els partits independentistes junts. Amb la sortida d’Iceta en Cultura i Sánchez en Transports, el partit que lidera Salvador Illaaspira com a mínim a revalidar el seu nombre de carteres. Els noms que més sonen a les travesses són Eva Granados, actual portaveu al Senat; Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, i Montse Mínguez, número dos del grup socialista al Congrés dels Diputats. 

Més enllà del flanc català, Sánchez ha deixat de moure’s en termes de quotes territorials. Després de l’inesperat desenllaç de les generals, en les quals el PP i Vox van fracassar en el seu intent d’obtenir majoria absoluta, el president del Govern se situa molt per sobre d’aquesta variable. Hi ha, no obstant, algun baró autonòmic que sona amb força des de fa mesos. Sobretot, Ximo Puig, expresident de la Generalitat valenciana. Les travesses el col·loquen com a possible ministre d’Indústria o de Política Territorial, a causa de la seva bona relació amb ERC i Junts, però des del seu entorn s’insistia fa uns dies que tot eren «meres especulacions». 

Les tensions

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

En qualsevol cas, Puig encaixaria amb el perfil que el president busca per al nou Govern, de fort pes polític davant un mandat sotmès a múltiples tensions internes i externes. Al bloc de la investidura, Sánchez necessita en cada votació als independentistes i nacionalistes, amb ERC i Junts competint sempre entre si, igual que EH Bildu i el PNB, dues disputes que s’accentuaran quan arribin les eleccions basques i catalanes, previstes respectivament per al 2024 i el 2025. Hi ha també un altre factor d’inestabilitat dins de la coalició: Podem, la relació del qual amb Sumar és ara mateix pèssima i ja fingeix amb deslligar-se de Díaz, de manera que també caldria negociar cada iniciativa amb els seus cinc diputats. 

I, per acabar, el PP. Els conservadors han dissenyat una oposició frontal al Govern, no deixant cap espai a l’entesa, a través d’una contínua mobilització al carrer i habituals insults a Sánchez per la seva presumpta «il·legitimitat» al capdavant de la Moncloa. «No podem esperar res del PP –va dir aquest diumenge Alegría, també portaveu del PSOE–. És un partit de destrucció».