El Partit Popular Europeu demana un debat sobre la llei d’amnistia en el ple de l’Eurocambra

El Partit Popular Europeu vol introduir un debat en el pròxim ple del Parlament Europeu, que tindrà lloc entre el 20 i 23 de novembre a Estrasburg, sobre la llei d’amnistiaacordada pel PSOE amb ERC i Junts per Catalunya. El principal grup de la cambra ha anunciat la intenció de sol·licitar un debat perquè considera que el pacte, que obre la porta a la investidura de Pedro Sánchez aquest dimecres i dijous, és una «amenaça» per a l’estat de dret a Espanya.

«El grup del PPE està extremadament preocupat pel deteriorament de l’Estat de dret a Espanya després de l’intent dels socialistes de guanyar-se el suport dels separatistes catalans. Les disposicions del pacte d’amnistia que han firmat amenacen d’acabar amb la separació de poders i soscavar la independència judicial», assenyala el líder del grup PPE, Manfred Weber, en un comunicat conjunt subscrit amb la cap de files del PP a l’Eurocambra, Dolors Montserrat.

Tots dos al·ludeixen al posicionament de les associacions de professionals de la judicatura i els representants de la patronal i els sindicats. «Quan donen el senyal d’alarma, ens ho hauríem de prendre molt seriosament. Ja hem vist això abans a Polònia i esperem que la Comissió Europea deixi clar de forma immediata que, per exemple, les disposicions sobre el ‘lawfare’ són totalment inacceptables», exposa el polític bavarès recalcant que amb això s’obre la porta a «interferències en la judicatura» del poder legislatiu, fet que constitueix «una amenaça greu a la independència judicial a Espanya».

«Amnistia a gran escala»

Weber i Montserrat també remarquen en el seu comunicat que l’amnistia que impulsen els socialistes amb els seus socis al Congrés també planteja eliminar totes les condemnes per delictes comesos per un grup de persones –des de desordres públics i corrupció fins a rebel·lió i fins i tot terrorisme– entre 2012 i 2023. «Una amnistia a gran escala com aquesta amb l’únic propòsit de guanyar els vots que els socialistes necessiten per mantenir-se en el poder no tenen precedents», critiquen, advertint que al que s’enfronta Espanya és «al principi del final de l’Estat de dret i la ruptura de la separació de poders», assenyala Montserrat.

El PPE confia ara que les institucions europees es pronunciïn «com a espai de democràcia i llibertat per aturar aquest pacte» que «trenca l’Estat de dret i la igualtat dels ciutadans a Espanya, com han fet abans en altres països». La decisió final la tindrà aquest dijous la Conferència de presidents del Parlament Europeu, encarregada d’organitzar l’agenda de la sessió plenària i on hi ha representats els presidents de tots els grups.

Notícies relacionades

"Una qüestió de confiança de Sánchez no tindria sentit"

"El PSC i Junts no tenen models diferents i es posaran d’acord si poden"

Si s’introdueix el debat en l’ordre del dia, cosa que té moltes possibilitats de produir-se, ja que a priori compten amb el suport dels Conservadors i Reformistes Europeus (on s’asseu Vox) i de bona part dels liberals (on hi ha Ciutadans), no només la picabaralla espanyola es traslladarà al cor del Parlament Europeu, sinó que obligarà la Comissió Europea a pronunciar-se. Fins ara, l’Executiu comunitari ha insistit que es tracta d’un assumpte intern espanyol tot i que el comissari de justícia, Didier Reynders, va enviar la setmana passada una carta al Govern en funcions de Pedro Sánchez sol·licitant informació sobre l’abast «personal, material i personal» de la llei.

En la missiva Reynders demanava al ministre de Presidència i a la ministra de Justícia, Félix Bolaños i Pilar Llop, explicacions després de les queixes. El mateix dia, Bolaños responia a Brussel·les informant que és un assumpte que ha de tramitar el parlament i que en cas de registrar-se al Congrés donaran tots els detalls.