Interior investiga els guàrdies civils que prometen «vessar la seva sang» contra el pacte de Govern

El director general de la Guàrdia Civil, Leonardo Marcos, ha ordenat obrir una investigació per identificar els responsables de l’Associació Pro Guàrdia Civil (APROGC) i iniciar el procediment disciplinari i, en el seu cas, penal després del comunicat en què han criticat la llei d’amnistia inclosa en l’acord del PSOE i Junts, al·ludint al seu jurament com a militars per «vessar la sang» en defensa d’Espanya i la Constitució.

Segons ha avançat ‘eldiario.es’ i han confirmat a Europa Press fonts de la Guàrdia Civil, el director ha donat instruccions aquest divendres, hores després de difondre’s el comunicat, perquè la Direcció d’Informació identifiqui els responsables de l’associació –que actualment no té vocals en el Consell de l’Institut Armat– i «iniciar el procediment disciplinari i/o penal que hi pugui haver pel comunicat».

El 29 d’octubre, la Guàrdia Civil també va anunciar que havia donat l’ordre als serveis jurídics per estudiar possibles conseqüències disciplinàries i legals contra una altra associació, JUCIL –en aquest cas, la majoritària en el Consell del cos–, per «trencar el principi de neutralitat política» al criticar la «traïció» que suposava que el president del Govern, Pedro Sánchez, defensés l’amnistia davant el Comitè Federal del PSOE.

Profunda preocupació

Aquest divendres, l’APROGC ha expressat la seva «profunda preocupació» pel pacte entre el PSOE i els partits independentistes catalans pel que fa a la llei d’amnistia en un comunicat en què recorden el seu jurament «davant la bandera com a militars», pel qual estan «disposats a vessar fins a l’última gota de sang en defensa de la sobirania i independència d’Espanya i del seu ordenament constitucional».

L’APROGC ha recordat la lleialtat dels guàrdies civils a la Constitució i a la llei, però assenyalant que l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez suposa «buidar de contingut la missió constitucional encomanada a les Forces i Cossos de Seguretat, especialment la policia judicial».

En aquest sentit, han mostrat el seu suport als jutges que exerceixen de «barrera davant inspiracions totalitaristes», per la qual cosa esperen que aquests últims «trobin el camí per preservar l’Estat de dret». El comunicat comença recordant que la Guàrdia Civil ha sigut «sempre un cos obedient» i que rebutgen «conspiracions».

L’APROGC ha citat l’article 104 de la Constitució que encomana a les Forces i Cossos de Seguretat la missió de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats públiques i garantir la seguretat ciutadana.

«En segon lloc, la manera de fer-ho està condicionada pel nostre jurament davant la bandera com a militars que som: estant disposats a vessar fins a l’última gota de la nostra sang en defensa de la sobirania i independència d’Espanya i del seu ordenament constitucional», assenyalen.

Crítiques als caps polítics

També han criticat els seus caps polítics. «Els guàrdies civils ens preguntem quan tornarem a tenir caps que se sotmetin a l’imperi de la llei en lloc d’estudiar les seves fissures», han assenyalat, abans de qüestionar les «purgues polítiques d’almenys sis coronels i dos tinents coronels, amb manifest menyspreu de la legalitat i la tradició».

L’associació també desconfia de la llei d’amnistia que beneficiaria l’expresident català Carles Puigdemont atenent a l’antecedent de la llei d’amnistia aprovada el 1977, abans d’aprovar-se la Constitució.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

«La història va evidenciar fa 46 anys que l’amnistia a condemnats per terrorisme no va fer més que reafirmar la seva vocació i va augmentar el nombre d’atemptats», diuen en al·lusió a ETA, i remarquen que això «no anima a descartar una nova crisi de convivència i fallida del Codi Penal en totes les seves possibilitats a Catalunya».

Per aquesta raó, des de l’APROGC confien en el «compromís i tenacitat del poder judicial per mantenir la seva independència». «Esperem que trobi el camí per preservar l’Estat de dret amb l’objecte de garantir la igualtat davant la llei i la seva aplicació, especialment davant els que sistemàticament i arbitràriament demostren vocació de situar-se per sobre de tots i la llei», han acabat dient.