La Generalitat reactiva la seva lluita per aconseguir la nul·litat del judici a Companys

Tot i que és menys mediàtica i controvertida que la llei d’amnistia que es negocia aquests dies, la Generalitat ha activat aquest dimarts una altra carpeta que també busca reparar un president de la Generalitat i històric líder de l’independentisme. Es tracta de Lluís Companys, que el 1940 va ser capturat per la Gestapo i afusellat per les tropes franquistes. El Govern català ha aprovat formalment la petició perquè el Govern espanyol formalitzi la «nul·litat» de les sentències imposades contra Companys, com la que el va condemnar a mort i es va pronunciar en un judici sumaríssim.

La Generalitat no només vol un gest institucional de l’Estat, el qual fa dècades que demana, sinó també l’emissió del certificat de nul·litat i una declaració de reconeixement i reparació personal. Des de la plaça de Sant Jaume es considera que seria, no només un acte reparador per a l’expresident, sinó per a tota la institució, ja que la seva mort va respondre «a la persecució sistemàtica que van patir tots els organismes de l’autogovern de Catalunya». Companys ostentava el càrrec quan va ser afusellat.

L’acord, aprovat en la tradicional sessió dels dimarts del consell executiu, afirma que «el silenci i l’oblit jurídic de determinats episodis del passat en els discursos històrics són una opció política contrària als principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició».

La Generalitat fa aquest moviment emparant-se en la llei de memòria democràtica que va aprovar el Congrés just fa un any. La norma estableix «el caràcter il·legal i radicalment nul» de totes les condemnes i sancions motivades per raons polítiques durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Així, en virtut de la llei, el Govern català considera que ara toca fer «explícita» la nul·litat del cas de Companys.

Els precedents

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

No és la primera vegada que la Generalitat busca aquesta reparació, i no es pot dir que fins ara l’Estat no hagi fet res. Tant el 2009 com el 2018 va emetre declaracions de reconeixement dels fets i reparació personal. La primera, sol·licitada per la neta de l’expresident amb el suport de la Generalitat. Tot i que al seu dia van ser reconeguts des de Catalunya com a «avenços», sempre es va advertir que eren «insuficients».

Ara la Generalitat torna a la càrrega per aconseguir la nul·litat de ple dret i, sobretot, el document acreditatiu que així ho disposi. Aquesta és una petició que tots els partits catalanistes formulen cada 15 d’octubre des del Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, on cada any es commemora l’aniversari de l’afusellament. Ara Pere Aragonès vol ser el primer president a aconseguir-ho. «Seria el reconeixement a tota una generació que va defensar els drets i les llibertats de Catalunya», va dir des d’allà fa menys d’un mes.