¿Com serà el traspàs de Rodalies a Catalunya?

Però no és una transferència senzilla, ni pels recursos després d’anys d’«infrafinançament» ni per la gestió de les vies –especialment les que comuniquen amb França i altres comunitats autònomes i per les quals circulen mercaderies– ni tampoc pel personal de Renfe. La prova del cotó fluix de la complexitat és que no hi ha una data final del traspàs, tot i que el Govern la situa en els pròxims quatre anys, i que es gestionarà mitjançant la creació d’una empresa, Rodalies Catalunya, participada per la Generalitat i l’Estat.

PSOE i ERC han acordat que el servei ferroviari estigui gestionat per una empresa pública i mixta amb l’Estat, Rodalies Catalunya, participada de manera «majoritària» per la Generalitat, que tindrà la potestat de designar la presidència i que es dotarà dels «recursos materials i humans que avui són utilitzats i necessaris per part de Renfe». Això vol dir, segons el Govern, que «Renfe deixarà d’operar» a Catalunya i que serà una empresa catalana la seva successora. Tenint la presidència de l’ens, la Generalitat tindrà vot de qualitat, però per aprovar carpetes considerades estratègiques farà falta una «majoria qualificada», una salvaguarda que es reserva l’Estat perquè les decisions no quedin exclusivament en mans de l’executiu català. No hi haurà, des de la data i fins a la creació de Rodalies Catalunya, la firma del contracte-programa que fins ara exigia el Govern.

És un dels principals nusos que hauran de desfer-se. Sobre el paper, passaran en mans de la Generalitat, «com a mínim», la línia del Maresme de la R1, la línia Sant Vicenç de Calders-Barcelona de la R2 (la R2 Sud) i la línia Papiol-Hospitalet-Vic-Puigcerdà de la R3. «No és una llista tancada, és una referència», afirmen des de la Generalitat, que assenyalen que la «complexitat» rau, com sempre ha defensat el Govern, en les línies en les quals conviuen circulació de passatgers amb mercaderies i connectant amb altres autonomies i amb França.

El Govern assegura que no renuncia «a res», tampoc als trens de mitja distància, però que es crearà una comissió Generalitat-Estat per analitzar i planificar els trams que seran exclusivament de la titularitat de la Generalitat, així com les modificacions normatives que siguin convenients. «S’analitzarà la xarxa quilòmetre a quilòmetre per veure quins trams han de traspassar-se, insisteixen, i matisen que prioritzen gestionar el servei a viatgers mentre que no s’han fixat com a objectiu fer el mateix amb el de mercaderies.

És la mare dels ous. La Generalitat xifra en més de 3.600 milions d’euros els recursos pressupostats i no invertits en Rodalies des de l’any 2010. Hi ha moltes llacunes en matèria de concrecions econòmiques en el pacte. De partida, es fixa que l’any 2024 es transferiran 335 milions del dèficit tarifari que no ha assumit Renfe aquest any i que ha assumit la Generalitat. Cada primer trimestre d’any s’haurà de calcular aquesta quantitat. També 132 milions del deute amb Renfe pels serveis prestats en el marc del pla d’acció fora dels serveis acordats en el traspàs.

Notícies relacionades

PSOE, Sumar, EH Bildu, ERC, BNG i Junts: les claus de tots els pactes a què va arribant Pedro Sánchez per a la investidura

Investidura de Pedro Sánchez, en directe: última hora dels acords amb ERC i Junts, llei d’amnistia i traspàs de Rodalies

A partir d’aquí, l’acordat és que es pactin els recursos necessaris per gestionar el servei abans d’introduir-los en el finançament autonòmic i que, si no s’executen, passin directament a la Generalitat com una mena de disposició addicional tercera. També que l’Estat assumeixi el sobrecost del transport per reforçar línies en obres, tant ordinàries com fruit d’incidències, l’increment dels cànons ferroviaris d’Adif de mitjans del 2017 i dels costos extraordinaris de la prestació del servei.

Renfe té uns 1.400 treballadors a Catalunya, entre maquinistes, informadors i operaris de manteniment. El Govern es compromet a establir un conveni de col·laboració per facilitar la mobilitat d’aquests empleats a Rodalies Catalunya i mantenir els seus drets laborals. Hi ha divisió entre els sindicats sobre el traspàs. CCOO i UGT han celebrat l’acord sempre que sigui per a un millor servei i respectant les condicions laborals dels treballadors, però el sindicat de maquinistes Semaf s’oposa a la transferència del servei a la Generalitat i amenaça amb protestes si no s’atén l’acord assolit amb el Govern l’any passat en què aquest es comprometia a consultar tot canvi en l’empresa pública prèviament amb els treballadors.