Letònia i Lituània s’oposen a oficialitzar el català a la UE: «Hem de dedicar el temps a altres temes»

«No crec que augmentem el nombre de llengües que s’utilitzen de forma oficial a la Unió Europea. No crec que en aquest moment sigui el tema número u que hàgim de discutir». El ministre d’Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha dit alt i clar el que molts diplomàtics mantenen aquests dies als passadissos del Consell de la Unió Europea (UE), que la proposta espanyola de revisió del règim lingüístic de la Unióno és una prioritat en aquests moments i que suscita més dubtes que certeses.

Tenim molts temes sobre la taula, tenim la geopolítica i la posició estratègica d’Europa en el futur. Això és en el que crec que hem de dedicar el nostre temps ara mateix», ha continuat Karins, ex primer ministre del seu país, a l’arribar a la reunió amb una contundència que no es va veure durant el primer i únic debat celebrat a escala política pels Vint-i-set el 19 de setembre. 

El debat, segons han explicat fonts coneixedores de la reunió, ha sigut breu tot i que de nou han pres la paraula una dotzena d’estats membres. L’homòleg lituà, Gabrielius Landsbergis, ha exposat en la cita el seu rebuig a la mesura per l’«impacte polític» que pogués tenir en altres estats membres com els seus, on hi ha una minoria que parla rus.

El resultat de la trobada, no obstant, ha sigut el mateix que al setembre. No hi ha acord ni data perquè els governs europeus prenguin una decisió sobre la iniciativa espanyola de reformar el règim lingüístic de la UE per incloure-hi les tres llengües cooficials espanyoles.

Els arguments esgrimits pel ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que ha optat per plantejar de nou el debat al més alt nivell polític sense que hagi sigut abordat a escala tècnica, continuen sense convèncer la majoria d’estats membres tot i que molts han mostrat receptivitat amb la idea i han reiterat la seva disposició a continuar treballant en la proposta.

Estudi d’impacte

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

«La majoria dels països tenien els mateixos dubtes en la reunió anterior. És un tema que es va portar molt ràpidament a discussió, sense cap preparació, ni realment cap presentació sobre a què podria conduir, des d’un punt de vista legislatiu, des d’un punt de vista econòmic. Per descomptat tenim l’esperança d’aconseguir aquestes respostes avui», ha afegit a la seva arribada el ministre finlandès d’Exteriors, Anders Adlercreutz, que ha reconegut que la possibilitat d’«utilitzar el teu propi idioma en totes les comunicacions» forma part de «tenir la millor representació possible». «Realment espero que trobem solucions a aquest problema», ha reblat.

De moment, Espanya s’ha compromès a incorporar els comentaris de la resta de delegacions a una proposta actualitzada, i en nom de la presidència de la UE ha encarregat un estudi d’impacte econòmic a la Comissió Europea perquè detalli «llengua per llengua», el cost d’incorporar el català, l’eusquera i el gallec al règim de llengües oficials de la UE, que inclou actualment un total de 24 llengües.