Entrevista
Ximo Puig: «A la Constitució hi ha marge per buscar punts de trobada amb Catalunya»
El ‘baró’ socialista, ara senador, assegura que «no falten competències de les comunitats, sinó dotar-les millor i més espais de cooperació». No es planteja ser ministre, diu, la seva ambició és reconstruir una alternativa valenciana
Expresident de la Generalitat Valenciana. No ho esperava, però el 28 de maig les urnes van ordenar a Ximo Puig desallotjar el Palau de la Generalitat. L’onada d’antisanchisme va ser crucial per tombar un Govern malgrat no haver-hi «pulsió de canvi», diu. En la seva nova vida aspira a jugar des del Senat un paper a l’Espanya federal. ¿Ministre d’un possible Executiu progressista? No es veu, però prioritza «el sentit de servei».
¿Costa més assimilar la derrota que la victòria?
Cal saber guanyar i perdre. El problema de la dreta és que no sap ni guanyar ni perdre.
¿Per què ho diu?
Per l’actitud.
¿Creu que no han sigut justos amb vostè o amb el seu Govern?
Hi ha una mirada tan partidista de les institucions per part de les dretes, accentuada a més amb la incorporació de la ultradreta. Això em preocupa. Jo mai vaig tractar el president de la Generalitat en els termes que se’m tracta a mi.
¿Està dolgut?
No. Em costa entendre que no es consideri que la política va més enllà del tribalisme.
El president valencià, Carlos Mazón, diu que vostè va ser tebi amb el Govern.
Si el president és Pedro Sánchez, estic segur que la Generalitat es convertirà en un instrument de Génova contra el Govern d’Espanya. Nosaltres hem dit el mateix. Una altra cosa és que no hàgim arribat als objectius, sobretot en el finançament. Però és que el senyor Feijóo està en contra del canvi de model que volem els valencians. Per tant, això serà un problema molt difícil de resoldre. Ho sabem, però el senyor Mazón sap que jo estaré sempre al costat de la posició que acordem.
¿Ha parlat amb Pedro Sánchez recentment?
Sí.
¿De la investidura?
Bé..., és clar.
¿Serà aviat?
El que va passar en les eleccions és que hi va haver una reacció democràtica per part de la ciutadania per trencar la dinàmica que tot estava escrit.
Dinàmica que a vostès no els va arribar a temps, ¿no?
Perquè els acords amb l’extrema dreta van ser també una part important del resultat del 23J. A partir d’aquell moment, el que va passar és que només hi havia una possibilitat de Govern, per més que digui el senyor Feijóo. No és president perquè cap partit democràtic d’Espanya al marge del PP pactarà amb la ultradreta. Per tant, només hi ha una oportunitat i és que el Partit Socialista, al costat de Sumar, siguin capaços d’harmonitzar una alternativa amb les opcions nacionalistes. Jo crec que sí, que és possible. És el millor.
¿L’alternativa passa per l’amnistia del procés?
Miri, hi ha un nivell de convivència molt més gran a Catalunya, però el que va passar va ser molt greu i ningú ho pot deixar de qüestionar. ¿Quina és la sortida? ¿Aprofundir en la confrontació? La dreta espanyola ha sigut una fàbrica d’independentistes permanentment. Cal entendre Espanya com l’Espanya de les Espanyes, perquè ha sigut històricament així. No és cap invent. La Constitució del 78 no és el principi de l’Estat plural.
¿L’amnistia llavors és el pas natural, següent?
Evidentment cal buscar una línia de solució amb generositat.
¿I amb condicions?
Per descomptat. Un pacte sempre té cessions d’una part i l’altra. A ningú se li ha d’impedir ser independentista o neofranquista. Aquí, escolti, hi ha un vicepresident del Consell que s’ha mostrat reiteradament admirador de Franco.
¿Hi ha d’haver línies vermelles en aquesta negociació: la unilateralitat, la consulta sobre l’autodeterminació?
Els acords han de ser partint de la legitimitat que donen les normes i a la Constitució hi ha prou marge per poder buscar punts de trobada.
¿Fins on vostè sap, el port de València, la seva ampliació, ha sigut a la taula de negociació o va a ser-ho?
Ningú de l’àmbit independentista ha posat a sobre de la taula aquesta qüestió, crec que tenen una altra agenda que els preocupa més. Nosaltres hem defensat sempre una ampliació seguint els criteris mediambientals i garantint la sobirania econòmica espanyola i valenciana.
¿Com veu Espanya d’aquí a cinc anys: més federal, més trencada?
De trencada no ho estarà si no s’hi entossudeixen els que volen apropiar-se d’Espanya. Espanya ha passat per moments molt complexos i no es trencarà. Federar és unir, no separar. El que falta no és més competències de les comunitats, sinó dotar-les millor i més espais de cooperació.
¿Vostè es veu de ministre d’aquí unes setmanes?
No. Em veig com a secretari general del PSPV i intentant coordinar aquest Consell de l’alternativa.
¿Li agradaria ser ministre?
Sempre he assumit les responsabilitats d’acord amb les conviccions i el sentit de servei i utilitat. En aquest moment no m’ho plantejo en absolut. A més, és una qüestió que el president ha de decidir. Primer cal fer govern i encara falta una llarga tirada. De totes maneres, el que més m’ha agradat ha sigut ser president, ja no hi ha res més important que pugui ser a la vida.
Podria tornar a ser-ho. ¿Li agradaria repetir com a candidat el 2027?
Això ja és massa futur.
¿Entén Carlos Mazón quan parla de revalencianitzar la llengua de la Generalitat?
Vam tenir un gran encert amb Zaplana al pactar treure del debat polític la qüestió lingüística. Això s’havia acabat. Per més que es vulgui dir, estàvem ja en un altre estadi. ¿S’imagina que el president del Govern li hagués dit al de la RAE el que ha dit aquí? És un retrocés enorme. Crec que no faran gaires més passos perquè és fer el ridícul. El problema és que s’intenta tornar a polemitzar sobre la llengua i a dir coses que estan fora de la ciència, però alhora no s’utilitza mai.
Notícies relacionadesSecretari general del PSPV, diputat, president del grup i senador. Per a alguns és un excés de càrrecs.
M’he quedat a les Corts per responsabilitat. I estic al Senat perquè crec que puc aportar en aquest moment tan especial d’Espanya. Vull potenciar el paper federalitzador que pot tenir el Senat i una Espanya més federal. Tant aquí com allà no sé el temps que m’hi estaré, però estaré intentant un Senat que sigui de veritat territorial. Però vaja, no cregui que tingui tants càrrecs. I només en cobro un. Ara l’ambició més important per a mi és reconstruir l’alternativa.
- La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus
- Patrimoni BCN estudia restaurar la gran creu del mirador del turó de la Peira
- L’OCDE millora les previsions d’Espanya i baixa les de França i Alemanya
- Mbappé enfonsa el Madrid a Bilbao
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació